
moltes, moltíssimes felicitats! i un petonàs! Pels tres anys et vaig fer un pastís, hauria de repetir, no?
A mi em queden encara 4 mesos per a celebrar el meu primer lustre blogològic. Congratulacions!!!
gràcies a tots, si no us passéssiu per aquí això no seria el mateix!
(i dono llum verda al pastís... jeje)
Als 5 anys ben just es comença a raonar... està clar que Gumets és un superdotat!!
Enhorabona Jordi!!
ostres, cinc!
(renoi com passa el temps!... i ja sé que això només ho diuen les velletes com jo, però renoi com passa!)
Enhorabona pels cinc anys i per tots els que han de venir!
un petó ben gran
m
moltes felicitats pels cinc anys i per mantenir-los tan vius :) la perspectiva que deus tenir des d'aquí deu ser envejable... gaudeix-la!
èlia, aprovo la idea del pastís, que els fas molt bons!
Toni, què fa més jove, parlar de 5 anys o parlar de lustres? jo crec que continuaré celebrant 5 anys ;)
Tarry, aprofitar-se dels pastissos de l'èlia és cosa de savis!
miq, gràcies! volia posar el cinc ben gros perquè em fa una especial il·lusió haver-hi arribat, sobretot després d'aquest últim any, del que estic especialment content!
joanet, tot té el seu mèrit!
leanan, gràcies!! m'encanta trobar-te per aquí!
Miquel, moltes gràcies calafellenques!
francesc, llàstima de tanta cervesa, que mata neurones ;)
mar, renoi si en fa de temps que et dec una pizza!
nau, sempre és millor iaiu que vieju, gràcies!
Agnès, gràcies!
aina, realment sí, hi tinc una gran perspectiva, però intento que no es noti gaire!
moltes felicitats per aquests cinc anys !!
les gràcies te les hem de donar a tu, sempre. Ja ho saps que ets una de les grans referències a la blogosfera catalana, i desitjo que gumets ho sigui sent per molts anys.
Una abraçada.
Admiro la teva constància o potser perseverància. Només porto 2 mesos amb el meu blog i penso que amb dos mesos m'han passat un munt de coses. La meva vida blocaire la compto de mes en mes...Uf, cinc anys! Com t'ho has fet? Francament felicitats i endavant!
(Vaig posar-te en el meu llistat de blogs particulars...Suposo que t'ha enllaçat moltíssima gent i ja no et ve de nou...Però haig de confessar que el teu blog hi he entrat algúns cops per llegir algunes cosetes teves i té alguna cosa peculiar, singular que m'atrapa...)
joanaina, som ben pocs els de la classe de p5, però ens ho passem molt bé, oi!?
lmewmon, faré el possible per continuar-hi sent! gràcies!
gabriel, gràcies per passar per aquí. cinc anys donen per moltíssim, però sobretot per adonar-me'n que això dels blogs no és tan important com sembla: el millor és sempre intentar-ho passar bé amb ells (i per això no conten gaire els mesos que hi portis!)
Felicitats pels 5!
Costa trobar blogs amb tanta vida! Fa molt de temps que ets a la meva llista de favorits, i tot i que aquesta s'ha anat ampliant i el meu pas per aquí s'ha fet cada cop més intermintent, sempre que hi torno hi trobo aquella xispeta fresca que tan m'agrada.