gumets

xii

a vegades em sorprenc mirant algú i pensant que vesteix com ho feia jo quan treballava aquells estius al caprabo de calafell: de blau i de lleig. suposo que a l'afortunat que vesteix així de bé, si li digués el que penso del seu atuendu en veu alta, ho entendria com una ofensa bastant considerable. potser per això prefereixo pensar-ho per mi i dir-me a mi mateix que ja fa molts anys, de tot allò; que era jovenet, que feia el possible per guanyar els meus primers dinerons amb un jefe que pensava que m'explotava, però que no sabia que era jo el que em fotia els magnums de les càmeres frigorífiques. i és llavors quan me n'adono que aquest agost serà el meu primer mes complet de vacances reals des que tenia quinze anys, i que potser l'hauria d'aprofitar una mica. o potser molt. i que potser les vacances també haurien de ser d'això que en diuen dos punt zero. i així és com ara dic que ens retrobem al setembre, o que potser una mica abans. i que aprofiteu el que queda d'estiu almenys tant com el penso aprofitar jo.