gronxant-me
en la vida
he parit misèries
i m'arrossego
per un món
sense conducta;

apropant-les al foc
en faig misteris...

(llambordes fosques
que tu trepitges
al passejar)

mira'm!
(i contempla
la imatge de mi
que poc a poc
tanca els ulls
i fa un sospir)

escolta'm!
(i recorda sense
presses la cançó
que vam ballar
quan l'últim ball)

acaricia'm!
(i agafa fort
aquesta terra
abans que el vent
n'aixequi pols)

estima'm!
(i retén-me
perquè sigui teva
i només teva
per sempre més)

i si no és així,
aprèn a enyorar-me
i viu sense mi.

(cançó d'una terra)

brisalls de mi,
sí,
brisalls de mi,
que prenen forma
quan tu els llegeixes
escrits aquí

i en penses
silencis
color maduixa,
amarats
d'aigua salada

i oblidats
al fons de tu.