l'he de tornar a començar perquè se m'ha fet curt... en necessito més... (ploraria)... encara sóc capaç de plorar... fer-ho, sí, perquè no? ...però abans necessitaria (...) acabar de fer real el que he sentit... jo que sé... sento gelosia de qui t'ha inspirat aquest poema... merda!!!... que collons has fet? ... tot això ho has anat escampant a poc a poc... m'ho has fet viure d'una altra manera... i ara m'ho has fotut dins al cos tot de cop... com si em penetressis, fins les entranyes del meu ser... (ploraria)... t'odio... (...) però ara no sé que faria... em sembla que no et tornaré a llegir mai més.. no t'ho mereixes... [TdQ]

"enhorabona pel premi".. Toni

a tocar de la lluna
sé d'un jardí,
fonedís i dolç
com el cotó de sucre
i reposa en el jaç
que acull
el teu somni.

pètals de rosa,
com fulls de llibre
plens de paraules

paraules de llibre,
com pètals de rosa
plens de colors

pètals
i
fulls

per a tu

...ànima salvatge,
que de la runa
del castell
en fas la torre
a on pujar,
per poder arribar
a empaitar els estels.

Encara pres
de tu mateix
no saps com és
la llibertat,
sense barrots d'acer
que cremin el camí
dins el crepuscle
d'un dia serè.

Groc intens
és la llum
que t'arriba,
amb la nuesa càlida
del blau del mar...

decantaré mots
per oblidar-te,
i els escriuré
altre cop,
incandescents,
amb esma
consentida;

contradicció vana
de qui recorda
un jorn etern.