et cerco durant tot el dia
i quan per fi ens trobem
m'abandono en el teu cos

prompte m'abraces suau
la meva pell acaricies

ressegueixes els meus llavis
amb els teus dits suggestius
et passeges per dins meu
llisques entre els meus fluids

jo et miro fix als ulls
sense gosar dir paraula

i et deixo fer...
excitada i nerviosa
perquè és el primer cop;
perdo la virginitat

(ja no tinc secrets per tu)

m'allunyo amb un somriure
radiant i ple de goig
d'haver estat en els teus braços
una tarda de dilluns

per trencar silencis
duc silenci nu,
fet amb clavellines
i maragdes verges

me n'omplo les mans
i vinc de ben lluny,

te les dono totes
per guarnir el teu jaç

i marxo com sempre
sense fer soroll

anhelo viure

dins la carícia extrema
que em furta el son

fora la ràbia agònica
del món obscè

sota la fúria salvatge
d'un vent marí

dalt l'onada profunda
del fons d'un gorg

entre el bell miratge
del meu pensament

(sóc on sóc)

temptaré la sort
altra vegada
i et besaré
a l'andana
dels llacs,
mentre
els folls
teixeixen la nit
fent un canyís
concèntric
de filigranes
acríliques...

i m'esvairé poc a poc
pel llindar de la son,
mentre anhelo
com mai la dolçor
del teu bes

(pell i mel)

(gronxa'm)

amb la lluna plena
t'he fet un vitrall

(bressola'm)

que la teva cambra
omplirà d'estels

(abraça'm)

amb les teves lletres
m'he fet un cor nou

(acarona'm)

que la meva vida
omplirà de sols

(exhala'm)

m'acluco
per esperar-te
i dormo amb tu,
dins al teu somni errant
que no sap cap on anar...

(mil trajectes jo faria
si així t'hagués de trobar)

Demà...
dalt del cim
(quan hi vagis)

si hi plou,
beu-ne la pluja

si hi fa sol,
escalfa't el cor

si hi fa vent,
deixa't endur

si hi neva,
escolta el silenci

però sobretot,
des d'allà dalt,
contempla el món...

i mira
com brilla el sol
perquè demà
brillarà per tu

(feliç dia)

Nit,
que desvetlla paraules
penjades del son.

On dansen silencis
d'ulls aclucats
i llisquen murmuris
bressolant l'entorn...

. paraules
. silencis
. murmuris
per qui darrerament perd les nits.

(Starry Night)

he pensat
dir-te que no...

em prepares un bany
d'olors intenses,
aromes de desig,
sals de color blau,
perfum de violetes,
aigües càlides i suaus,
flors silvestres...

amarat tot de passió
i canyelles afrodisíaques,
dins un cel blau
perdut en la foscor...

i et tornaré
a dir que no.

com la fúria del vent
quan arrasa muntanyes

com l'aigua enfadada
quan empeny un vaixell

com la drecera traçada
quan et fa fer camí

com el tro eixut
quan trenca el silenci

com la papallona daurada
quan vola dins meu

(vola)

Tinc el seny
fet malbé,
el cor arrugat,
els ulls envellits,
la gola resseca,
l'ànima fugida...

i a tu absent,
fora del meu món;

i encara tinc dubtes
que m'assalten
de sobte,
sense previ avís.

(et penso)
(et dubto)
(i et penso)
(i et dubto)

i no sé com fer-m'ho
per explicar-te
tot el meu dol.

Truca'm!

...

gelosa de mi mateixa
de quan,
en moments extrems,
sóc capaç d'enlairar-me
fins als cims més alts
de la meva existència,

i sobrevolar la boira
de la condició humana.

"DIVISA"

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
(maria-mercè marçal)

i tenir la sort
de que el meu nom
no està escrit a la paret

d'uns ulls blaus
en faig el dia
i d'uns foscos
faig la nit,
per mirar-se
o per besar-se
al moment
de despertar-se
i a l'hora
d'estar adormit.

(compte, que et veig...
a venir)

cavalco, cavalco,
en un cavall blau
d'ales transparents,
dins un món silent
cobert de maragdes.

El tresor intens
que guarda el teu rostre
s'esborra en el temps,
d'un jorn adormit
dins la teva boira.

(et penso)

voldria posar un brisall,
per a tu,
estimat poeta.

(però el cor
no sé on el tinc
i no em surten
les paraules)

Enfilo doncs
un xiuxiueig
que m'enllaci
amb tu per sempre;

i als teus versos
amb els meus
que són somnis
dins l'espai.

t'enyoro
t'espero
t'escolto
passejo amb tu
et ploro
et contemplo
et reclamo
m'aturo per esperar-te
t'enganyo
t'envolto
et trobo
t'oblido poc a poc
no t'oblido mai
silenci
anhel incert
silenci, silenci i silenci
de flocs de neu...
escolta'l
et sommio
m'angoixa la soledat

gràcies

(només teu i meu)

(si fossis aquí
et robaria el cor)

Un cant
que ve de lluny...

sense seny, lliure
com el floc de neu,
gosa fondre's,
quan un cor càlid
s'apropa al seu.

Sense seny, absent
de fronteres caòtiques,
s'endinsa en el llibre
del teu cos.

Sense seny, feliç
i amb un somriure
de colors,
sí, de colors,
et roba el cor.

(em tens el cor robat)

contempla'm,
insomni,
mentre obro
de bat a bat
la finestra de la nit:

Ja no vull somniar!

Em resisteixo
a la ingravidesa
de les hores
intransigents
de la son,
mentre crema
el foc a la llar,
i mentre davalla
a poc a poc
aquest joc trèmol,
que ens porta
el misteri
de les nits.

.somnis,
. somnis,
. somnis...
(prou somnis)

Jo no vull somniar!

(prop de tot
i lluny de res)

Tanco els ulls,
i apropant-me
a la incertesa
que hi ha terra
on trepitjo,
decideixo
no volar mai
sota la pluja
d'un fum boirós
color magenta.

(em quedo aquí,
al centre de mi)