categories
+
subscriure's (XML)disseny david herreman
modificat per jordi torà
hosting tirabol - gumets
escriu
...
Demà...
dalt del cim
(quan hi vagis)
si hi plou,
beu-ne la pluja
si hi fa sol,
escalfa't el cor
si hi fa vent,
deixa't endur
si hi neva,
escolta el silenci
però sobretot,
des d'allà dalt,
contempla el món...
i mira
com brilla el sol
perquè demà
brillarà per tu
(feliç dia)
* brisall de mar * 21.05.2005 - 21:02 *
(demà és possible que no hi sigui)
feliç aniversari, Equinozio
¡¡¡¡¡¡
¡¡¡¡¡¡
¡¡¡¡¡¡
bufa fort
i demana un desig
mar - 21.05.2005 - 21:25
ohhh.....
suposo que és per mi...
gràcies...
de l'aigua que no pugui beure de tant ple que estaré la guardaré per tu
de l'escalfor que tingui et buscaré
per compartir-la amb tu
de l'empenta que portaré arribaré
fins a tu, per agrair-t'ho i xerrar una estona
del silenci
que en faré del silenci?
en faré una poesia per tu
contemplaré el món
com brilla per mi
només gràcies a tu
gràcies de tot cor
Equinozio - 21.05.2005 - 21:28
regal d'aniversari:
mil petons
mil somriures
i un lloc a dins el meu cor
mar - 21.05.2005 - 21:30
agraiment del regal:
mil petons
mil somriures
i un lloc a dins el meu cor
Equinozio - 21.05.2005 - 21:41
Titol: El cim dels poetes
He pujat al cim dels poetes,
aquella muntanya que m’has recomanat.
He pujat de nit, guiat sota les estrelles,
i acompanyat dels sons de la foscor.
He vist el naixement del meu dia,
perquè m’ho has demanat.
El sol dels Equinoccis barrejat
amb la mar del la llibertat.
Ha plogut,
i he begut de les llàgrimes
dels déus que celebren
la mort d’un noi ple d’ideals.
Ha ventat,
i m’he deixat emportar
pel vent de terral,
portador de l’essència de la
terra al mar, i t’he trobat.
He estat en silenci
per robar aquesta poesia
a una Mar que m l’escrivia
amb onades de dol
i vaixells d’esperança.
He pogut per un moment
sentir-me que és ser Mar.
Mar ens portes a Itaca?
Mar ens deixes Lliure?
Mar ens guardes les Cendres?
Mar,
t’he vist des de la muntanya
des del primer moment que
ha sortit el sol.
I no ha pogut brillar perquè
els núvols ho tapaven
però tu, Mar, m’has reflectit
la llum que és del meu dia,
del meu naixement.
Mar, si et plau, emportat a aquest noi ple d’ideals
i porta’m aquell vertader poeta del deliris.
Equinozio - 22.05.2005 - 02:11
ufff... (m'he fotut a plorar)
què hi ha millor que un poeta amb ideals???
TU, que ho ets tot: cor de poeta!
gràcies per estimar-me tant
petons suaus i dolços per a tu
mar - 22.05.2005 - 03:46
Hola Mar! M'ha fet gràcia venir a veure't a "ca teu", que diuen per Girona... ;)
Litus - 22.05.2005 - 22:54