*
Penetren llamps
per les esquerdes
i deixen translúcida
l'empremta efímera
a flor de llavis...

cansada,
faig solcs profunds
esgarrapant la llum
que enlluerna el got
on em bec la vida...

***
enfilo picarols
per fer un collaret
que engalani el cos
de la paraula més bella
i garlandes daurades
de flors matinals
per cabdellar adéus
dissimulats i silents

***
brots de sal
escantellats
en el cos d'un poeta
de destí impropi,
unit per la casualitat
absurda de l'engany,
a un ball de boires,

on la claror de nit
i la foscor de dia
dansen
com peces d'un
trencaclosques
i es barallen
per trobar el seu lloc,
compartir desigs
i encaixar en el joc

***
mentre s'abracen
nus d'ocres i blaus
tal silenci daurat
el cor els besa l'ànima

i de reüll acarona
l'harmonia crua
d'un rellotge de sorra

on el temps s'escola
pels ecos absents
ennuegats a la gola

que són ad hoc
silencis prudents
ancorats al fons
de l'oasi perdut

**********
pell a pell
*
cos a cos
*
mot a mot
*
bes a bes
*
pas a pas
*
poc a poc
*
teu a meu
*
meu a teu
*********

***
somriures de pessigolles
porto sempre a la butxaca

cada matí a l'albada
cada nit a la vesprada
pessigolles esperades
que escric en aquest bisall

trobo sempre o a vegades
en cada granet de sorra
del desert o de la platja
quan hi passejo descalça
i els recullo a grapats
per donar-te'ls
si et fan falta

somriures de pessigolles
pessigolles i abraçades

*
amb mots suaus
amb mots escrits
amb mots llegits
amb mots de tu

mots de cada dia
mots de cada nit

paraules ennuegades
covardes i callades
tip de lletres
que no diuen res

silenci
guarda'm silenci
acariciat a la pell

silenci d'or

que et percep
guardat al bagul secret
de la fantasia

*
sshhhh...
que fluixet fluixet,
a cau d'orella
t'escorcollaré els mots
que de nit somnies:
els de doble sentit
els diré un cop,
els muts
els diré dos,
els encreuats
me'ls callaré...

i em posaré a dormir
al teu costat
amb somriure entremaliat
que ofereix l'enigma
que no pots desxifrar...

fes-ho, perquè no?
d'entre les partícules,
escorcolla els mots
somniats a la nit

*
jo vull regalar-te
un senzill brisall
que tingui de tot
sense tenir res

ho posaré doncs
al bol de mirall
que reflexa llums
cap a tots indrets

un xic de tendresa
un polsim de somnis
flors de lluna plena
un grapat d'estels

canyelles i mels
desig i passió
hores de silenci
i de comprensió

moltes esperances
per bufar ben fort
23 espelmes
que et daran la sort

d'un desig silent
que t'has de rumiar
i desitjar ben fort
abans de bufar

*****
i per començar...

una forta abraçada
que et porti alegria
de tots els amics
per tu, cada dia

feliç aniversari, joanaina

* (1)

engalano pestanyes
per anar de festa

vestit escotat
arrapat al cos

redibuixo llavis
per besar els teus

perfum de violetes
sobre pell de seda

sabates lleugeres
per dansar en un vol

*** (2)

sedueixo la lluna
perquè sigui plena
i em faci estesa
d'estels pel jardí

que enlluerni el lloc
nit de bo i serena
quan farem l'amor
fastuosa i plena
nit que mai s'acaba
si comença el joc

*
coincidim de nit
traspuant misteris
mutables miratges
que formen relleus

emparats en hores
de distàncies curtes
dins la son es troben
fets com contes breus

*
estructuro
paràmetres
perfilats
rere la finestra
del ventall despert
quan em mira fix
als ulls de la son

(ara estic desperta)

en trec conclusions
que no em menen
enlloc...
sols a les bombolles
de color pastel
que rampinyo cada dia
mentre acluco els ulls

¿vens amb mi
a caçar bombolles?

o-o-o-o-o-o-o-o-o

*
dinem junts dijous?

i compartim històries
de cors abatuts...

d'albades que despunten
a la vora del mar...

de vespres màgics
que ens fonen el son...

de dies clars
on brillen estels...

de nits pausades
on dancem les fades...

de migdies tendres
amb paraules, tu i jo.

(petó suau i càlid)

OhCapità

*

matinada esquerpa
quan no puc dormir
porta'm les paraules
per poder existir
dins d'un bell brisall
que em demanes tu
¿què vols que t'escrigui?
si res jo sé dir

per en "tarry"

*
no em busquis
en una albada
ni dins
el teu cor latent

quan estic
amoïnada
i no em sento
alliberada
vaig
on em porta el vent

no em busquis
per no trobar-me
troba'm
enmig de la gent

*
somric
a la pessigolla
que trobo
cada matí
dins la bombolla
amb sal crua
que vessa
per la vorera
del carrer
poc lluny d'aquí
(...)
ja no respon
a cap pregunta
i m'aparta del camí

*
un cafè a mig matí
a la vora del teu cor
amb una carícia suau
i la dolçor del teu bes

¿què més podria demanar?

així és com l'he viscut,
perquè et sento
quan tu hi ets
a dins al meu pensament.

(el cafè de mig matí
demà te'l prendràs amb mi)

*
no escric
quan no vull escriure

no parlo
quan no vull parlar

no visc
quan no vull viure

no menjo
quan no vull menjar

no veig
quan no vull veure

no dormo
quan no vull dormir

no escolto
quan no vull escoltar

no sento
quan no hi vols ser