*
les meves claus

lent ideograma
matèria en silenci
treballs majúsculs
màgia en acció
propostes difícils
èmfasi extern

figures concèntriques
records grecs d'un...
possible marcador
tens i abstracte
censurat d'adverbis

perill conceptual
de només 50 grams
d'aspecte empatxat
creatiu de futur
passat de moda
lúdic i gentil

m'adormo al replà
d'una angoixa gestual
de color púrpura

defineixo doncs
que no dic res
coherent de trànsit
per les meves claus

**********

no sé ni com fer un brisall...
¿com es plora a internet?

me'n falten tres en un mes!
però el d'avui era especial.

Només tinc llàgrimes per ell,
i em lamento de la vida
que ha deixat fa un moment,

com dir-li que l'estimava,
com fer-ho si no és present?

un missatge m'ha arribat
fa cinc minuts, confident,
i em diu que és massa tard
i es torna intransigent.

(i jo no puc fer-hi res)

a un bon amic,
de tota la vida

*
descarregaré de mi
les ombres arrugades

les rentaré
i les estendré
perquè s'assequin,

les planxaré
i semblaran noves

me les posaré
i sortiré de festa,

i una mà temptadora
m'oferirà un ball

i jo confusa de tot
potser acceptaré

*
un preciós retall de cel
he rebut aquest matí
on jo sé que hi ha un estel
que potser glateix per mi
fet de clars i foscos blaus
fet de dies i de nits
de tempestes i de calmes
de núvols i clarianes
de silencis i de crits

..................

a qui se senti al•ludit
vull dir-li que és en broma
però m'ha sortit així
(coses de la rima...)

(somriu... perquè jo somric
amb un somriure vespertí
que encara tinc dibuixat,
de galta a galta marcat
i penso quedar-me així)

*
apareixes altre cop
dient:
ja torno a ser aquí!!!

tu, que guardes
a casa teva
la imatge
dels meus somnis...
(aquella d'uns amants
que es besen
sota els estels)

arribes de cop i volta
i gratament em sorprens

Enyorava les converses
i les rialles en silenci,
doncs eren de matinada
i els fantasmes
ja dormien

Enyorava anar
a dormir tard,
tardíssim...
però amb un somriure
dibuixat tota la nit

avui la lluna m'ho ha dit
just a l'hora de sopar
que havies de venir
però te n'hauries d'anar.

*
utilitzo records passats
per oblidar els presents

i em confonen
tantes paraules trobades
dins un disc dur

"sé que viure
és arriscar-se a morir,
sé que estimar
és arriscar-se a ser estimat,
sé que el risc més gran
és no arriscar-se a res"

sé que per això
erro el camí
si vaig cap enrera

(però em permeto una petita dosi d'enyor)

"postdata: el petó virtual que t'envio es dolç i càlid; llisca poc a poc per la teva pell fins que reposa a la teva tauleta de nit. Es un petó que espera que el trobis de matí, que t'ajudi a llevar el dia amb alegria i un somriure.
Que t'acompanyi!"

*

somriure
no em fa por

raons...

i la vitalitat
d'un temps perdut
que talla la pedra

penso en els ulls
d'un ocell dins el niu

l'excés em destorba!

(em manca tot)

***
perplexa
nedo entre dilemes,
i no avanço...

per tant resolc
que ara ja en sé prou.

més que mai,
t'oblidaré a poc a poc
i t'abandonaré,
desvalgut i desidiós
al racó de les pors

i em fugirà de tu
l'ànima esgarrapada
per aquest cos
que no respon.

(tinc massa son)

***
folls que veniu
del país de les fades,
que em porteu cançons
sense demanar-les...

jo en faré brisalls
de la mitjanit
ja què a hores d'ara
no m'he adormit

***
(entre les bombolles
de la meva son
hi ha papallones
que acluquen els ulls)