*
Tenia una capsa buida,
preciosa, suau, casual...
no sabia que guardar-hi
i pensava tan se val...

però avui ho he tingut clar:
"un somriure i mil si cal"

Doncs...
a posar-hi somriures:

n'he posat un de taronja
un d'ametlla, un de cacau.
De vainilla i de nous
que no en faltin, si s'escau.

La delícia d'un somriure,
el de nata i el de maduixa.
De crocant i de conyac
i el somrís que ja es dibuixa.

Que no en falti de color,
un de negre i un de blanc.

Aquell amarat de passió,
el de wisqui i ratafia,
el de kirsrch i el de cointreau.

El somriure de desig,
el de llunes d'il·lusions
i aquell somriure que esclata
i dibuixa sensacions...

doncs ja tinc ple de somriures
aquell cofre del tresor
on hi havia els bombons.

un somriure i mil si cal

(somriu)

*
ja ho sé
que engendro mots
que no s'escauen
i que emmirallo promeses
al reflex de la lluna...

però, qui em traurà
de la tenebra
quan l'olor
de la sorra mullada
em recordi a ell?

ja ho sé
que maleeixo pensaments
i paraules absents
que prenen forma
de miratges obscurs
dins la meva ment...

però, qui vindrà
cavalcant un núvol
de llamps i trons
esquerdant el cel?

TU
jo ja ho sé...
que sempre ets tu.

*
faig l'últim sopar,
sense gana...

repaso els dies viscuts i
recordo de les vacances
a tu, a ell i als altres,
a cadascú
per un motiu diferent:
per un llibre
per un glop de vi
per una posta de sol
per les ametlles
pels teus ulls blaus
per la conversa
per uns mails
per un bell missatge
per la teva veu
per molts records
per una mirada
per un somriure
per una nit d'estels
per uns mots
per una olor
per uns punts suspensius
per la mandra
per un poema
per un correfoc
per un ball
per una cançó
per un "guiny"
per un petó
per un plor
per un tros de cel
per un somni
per una resposta
per un perquè
per ser tu
per l'amistat
pel record que em guardo
en aquesta capseta
que es diu cor...

(et recordo)

però avui
posaré rumb al nord
fins arribar a Cadaqués

*
alenteixo el ritme
d'un batec de vacances
per assaborir la mandra
dels dies anul·lats.

Veig passar,
dins un parèntesi,
la paraula tèbia
i quequejant
dels esperits.

Adosso el cul a la paret
i em poso a observar.

Canto, irrefutable,
perquè dansis amb mi
dins el gumet blau
on em plouen els brisalls.

*
per un tros de cel
per una altra nit
per un bes de mel
seguiré caminant

pel teu àngel
per la calma
per la màgia
de créixer
al teu costat
....

.......
gràcies,
gerard quintana
per
les claus de sal

(...no cal que escrigui el que jo penso... sempre hi ha qui ho fa millor)

*
a poc a poc,
m'esborro
del teu costat

la vida
se m'apaga
i cega
m'he tornat

me'n vaig
entre boirines,
m'allunyo d'amagat

amb el cap cot
i el cor trencat

vençuda per l'absurd
desposseïda
sense haver abdicat

tot penja d'un fil...
i aquest ja s'ha corcat

(maleïda rima. No casa
amb una anarca com jo)
...at,
...at, ...at,
...at, ...at, ...at,

aviat
cansat
capgirat
malparat
inexplicat
apassionat
aclaparat
inventat
desitjat
veritat
aviat

m'ha costat d'entendre,
però ja me n'he adonat