que quedin aquestes paraules i no les meves...
(jo no sabria escriure-ho millor)

mar - 4.08.2005 - 00:02

vós només heu de mirar
sentir i acariciar amb la vostra ànima ...

un bes suau i dolç

(un que sempre s'emporta un xic de vós!)
OhCapità

OhCapità - 4.08.2005 - 10:13

mil gràcies, OhCapità...

què faria sense tu?
tu que escoltes el meu plor
tu que bategues amb mi
que t'enduus un xic de jo:
aquell tros que s'ha trencat
a causa de rebre menyspreu

l'acarones i el calmes
el repares i me'l tornes
en una safata d'argent

què faria sense tu,
cor de poeta latent?

(...la resta del poema la tens al correu ...OhCapità meu Capità)

mar - 5.08.2005 - 15:24

Tu també ho fas molt i molt bé, mar.

isnel - 5.08.2005 - 23:35

gràcies isnel

(la frase l'he posat, recordant l'encapsalament del meu bloc... allí hi ha la resta de la cançó)

mar - 6.08.2005 - 02:24

l'altre dia tornant de la feina vaig anar asseguda al tren al costat d'en Gerard..
duia una polsera com la meua.. i em va fer un blau a les costelles que encara conservo...
adorable el personatge XD

no ho deuria fer expressament, suposo-espero

de totes maneres, a qui no ha fet somiar aquella veu...

xènia - 6.08.2005 - 20:38

segur que no ho va fer expressament, xènia...
però potser hi estaves massa a sobre (no sé, però jo si que hi hagués estat..jejeje)
gràcies per venir per aquí
... segueixen sense agradar-me els mitjons de dits (oprimeixen els dits)

mar - 11.08.2005 - 03:25

per un tros de cel
per una altra nit
per un bes de mel
mai deixarè de caminar...

un bes dolçament dolç

Equinozio

Equinozio - 12.08.2005 - 21:57

un bes dolç per a tu, Equinozio

mar - 18.08.2005 - 23:15

sempre he admirat gent com vosaltres, com en gerard, capaços de utilitzar les paraules mes enlla del significat pel qual foren concebudes.
jugant amb elles, amb les idees, amb la intel.ligencia del ser huma, i amb les seves emocions, sou capaços de carregar-les de nous significats. i quan el receptor del text capta el missatge, aquella semantica oculta enmig del sentit literal dels mots, hom s'adona de quant poderos es el llenguatge.

jo no podria fer el que feu vosaltres, ho se, perque ho he intentat. igual que no podria compondre una bona melodia. pero afortunadament existiu vosaltres, que en sou capaços, i amb dos versos ben dits podeu trasbalsar de tal manera el nostre ser, que fins el menys animista creuria notar la seva anima revelar-se per mitja del cos.

gracies a en gerard per les claus de sal, i gracies a tu mar i a la resta d'enganxaires de gomets per fer lluir el nostre mon ;)

albert - 16.11.2005 - 20:30

albert, no sé com t'ho has fet però aquest missatge m'ha arribat al cor
i amb les teves paraules has trasbalsat (i no vegis de quina manera) el meu ser

gràcies a tu també perquè has posat un color especial a aquest brisall

un petó (especial)

mar - 17.11.2005 - 02:25

ostres...
m'he quedat tant...(no sé com) que m'he oblidat de dir-te:

benvingut als meus brisalls
:)

mar - 17.11.2005 - 02:45

escriu un comentari

nom

correu electrònic

web

recordar les dades? síno

comentari