*
avui tinc por
de NO tenir por

(i això em fa ser imprudent)

avui tu saps
QUANT necessito
una paraula teva

(i encara no la tinc)

AVUI
també
cau neu i prou...

(i no la veig)

demà
l'avui
ja serà
ahir

(però el dia és avui)

*
por,
malgastes por
inútilment...
inconscientment...
(amb desfici)
*
por,
de què no hi hagi
res entre l’aigua dels rius
que són paral·lels
a tu i a jo
???

* * * * *
. * * *
* cau * *
* * neu *
. * * *
* * i * *
* * *
* * prou * *
* * * * * *
** ** * ** ** * *
**** *** * *** **
!
per això,
escric el brisall
amb tinta invisible,
per no ferir-nos
quan ens llegim
*
cau neu en silenci
(i prou)

*
De blau
em tenyires l’ànima.

La teva veu,
s'escoltà dalt del turó.

Amb besos,
les onades,
cobriren el camí
del pelegrí.

I jo a la llunyania,
et miro cada matí.

Tu, asserenada,
t’aixeques els vels.
I amb mans d’escuma,
em lliures
els teus anhels.

***
(gràcies "Luís" per aquest brisall)

dins
el meu
insomni
(et penso)
(i)
m'acaricio
els pits
com ho
faries
tu

*
Cap a dins de casa seva,
al voltant de mitjanit,
ell va atraure-la a ella

i amb cara moixa
i ulls llanguits
li digué que l’estimava,
sense paraules ni mots,
només amb la tendra carícia
d’aquells ulls color de mar.

Ella captiva en quedà
a dins la dolça mirada
que sempre tant desitjà;

... i ara no gosa dormir
per no haver de despertar
d’aquell somni clandestí
(qui sap, si potser demà?)

***
els brisalls
dins un brisall
**********
*******
****

ahir la lluna plena
es quedà els meus brisalls

engalipant-me amb sa bellesa
m’agafà per la cintura
i m’acaricià els secrets.
Reflectint-se en els miralls
m’embolcallà l’escriptura
i posà sa signatura
en alguns brisalls concrets.

Ara se’ls guarda per ella,
per llegir-los als estels
que són dins de la nit serena
els seus amors més fidels.

*****

*
he embolicat
aquells records
dins un farcell

li he fet un llaç
de coloraines

l'he etiquetat
amb el teu nom

i l'he enviat
via núvols cap a tu
*

el missatger
vola amb el vent
per arribar quan abans
al seu destí

i com si fos
un dolç present
poder posar
a les teves mans
un poc de mi

***
(dins un univers privat
m'he adonat que som
esclaus d'un moment,
esclaus d'un destí...)

*
Acabada la feina.
Camí de casa,
escales de metro
que em deixen
(a glòries)
sota un cel gris...

on hi fixo la mirada
com qui demana
a l'estel
el seu desig.

El plugim a la cara
em desperta.

La torre agbar,
impassible davant meu,
em mira i somriu...

i jo li faig l'ullet

i respiro fons
un aire fred
que és ple de mots

i aquell vent suau
que em duu l'olor
del teu desig.

Jo no volia estar sota la pluja

i m'hi he quedat,
fins que amarada de tu
se m'ha fet de nit.

*
una cançó
m'ha descollat
la llàgrima

i les paraules
llegides una a una
l'esllangueixen
encara més

nus a la gola,
de dubte
de carícia
d'incertesa
de destí...

d'ingravidesa,

la d'aquest món
on no toco
ni de peus a terra
quan quatre mots
em sonen
amb la teva veu

**
***
****
*****
******
*******
********
*********
**********
***********

que 365 estrelles
brillin per tu
a les nits del 2006

Una cada nit...
i mil si cal