*****

cor de mel
de
tu
batega
a
recer
de
l'enyorança
dins
un
món
sense
recança
on
de
nit
tot hi ensopega

***

. paraules
. silencis
. murmuris
per qui darrerament perd les nits.

***

la nit sempre és el principi d'una albada preciosa...

*
recull de 100 brisalls de mi:
Mira'm!
Gronxant-me, decantaré mots d'ànima salvatge i pètals de rosa a tocar de la lluna.
L'he de tornar a començar!
Prop de tot, contempla'm com si fossis aquí. .. (t'enyoro) ... Voldria posar un brisall mentre cavalco, cavalco, prop d'uns ulls blaus. Gelosa de mi mateixa, tinc el seny com la fúria del vent.
He pensat de nit: demà quan m'acluco (gronxa'm) perquè temptaré la sort... doncs anhelo viure per trencar silencis i et cerco durant tot el dia.
Si no escric en un cafè a mig matí, somric. I no em busquis a la matinada esquerpa...
dinem junts dijous?
...si estructuro, coincidim de nit i engalano pestanyes. Llavors sedueixo la lluna... que jo vull regalar-te (sshhhh) amb mots suaus, somriures de pessigolles pell a pell, mentre s'abracen a uns brots de sal. Enfilo picarols.
Penetren llamps: folls que veniu i em deixeu perplexa amb un somriure. Utilitzo records passats i apareixes altre cop amb un preciós retall de cel. Descarregaré de mi, perque no sé ni com fer un brisall de les meves claus. A poc a poc, per un tros de cel, alenteixo el ritme i faig l'últim sopar.
Ja ho sé que tenia una capsa buida, però deixa'm un brisall. Plou al teu esmalt. Més val, home de cames rodones i radiants, involucra'm petons a seques i m'adormiré al replà...
Sóc el geni que vull escriure un brisall i m’he perdut...
puc?
Avui he trencat un mot quan t'he vingut a veure. No sé que fer durant el dia d'un matí de diumenge. Tinc un bitllet d’anada, de matinada a l'entranya de la terra... sms: que 365 estrelles i una cançó, acabada la feina t'he embolicat ahir amb la lluna plena... Cap a dins de casa seva, dins de blau de por... avui tinc por... Configura’m un mot dins el teu blau infinit. Faig mandres. He entrat dins els teus ulls i m'he passejat pels llençols...

Recordes aquest dissabte?

100

******
* aquest és el primer brisall
i l'últim que he escrit

16.03.2005
...
brisalls de mi,
sí,
brisalls de mi,
que prenen forma
quan tu els llegeixes
escrits aquí
i en penses
silencis
color maduixa,
amarats
d'aigua salada
i oblidats
al fons de tu.
******

* 100 brisalls en quasi un any
* i quasi 1000 comentaris...

per tant
desitjo convidar a sopar
al/la comentarista
número 1000

i també al 1021
(tal com explico en el comentari 22)

mmm... està al caure...

* GRÀCIES a tots vosaltres
que feu que aquests brisalls tinguin vida

*
Recordes aquest dissabte,
per la tarda, a Barcelona?

Jo, ansiosa per trobar-te
et buscava a tot arreu.
Tu, nerviós pel viatge
m’esperaves feia hores.

I et vaig veure entre la gent
a l’altre costat de la plaça.
Em vas mirar somrient
i em vas dir:
"que passaves per allí"

(un somriure)
(uns ulls clucs)
(un petó de benvinguda)
(un silenci, i una mirada...)
(i un batec fora de lloc)

-caminem?
-sí, passegem

per continuar llegint fes "clic" aquí...

*
he passejat pels llençols
freds i arrugats de la por,
amb la nuesa de pell
gronxada pel vent.

dins l'ordre del joc
m'ha tocat parar,
i tu has fet estralls
perquè no pogués jugar.

i ara...
m'has acariciat la nit
amb les teves aspres mans.

- no em deixis a l’alba,
perquè vull morir abans.

*
He entrat dins els teus ulls
i al límit de la galàxia
he vist la meva imatge
oblidada al fons de tu.

Per un moment
n’he fet silenci,
que s’ha escanyat
dintre el meu cor:
com dol
venir a casa teva,
i veure
que entre totes les imatges
que llueixen al bufet,
la meva és l’únic miratge
que reposa menyspreat
i de cara a la paret.

Perquè el guardes encara?
Perquè m’hi retens?

Crema’l ja d’una vegada!
*
(digue'm que és el que tu sents)

*
Faig mandres
i cafè de bon matí.
Mil feines se m’apropen
i a totes dic que si.

Infringeixo lleis
de temps i espai
per arribar d’hora
a la gran ciutat

i abstreta del món
observo la gent
mentre els arrenco
la seva història
per fer-ne brisalls.

Pujo els graons
de dos en dos
i saludo al guarda
de la mala sort.

El món gira al meu voltant
entre caos i harmonia
i jo des de dins del cotxe
escupo el xiclet:
lluny, ben lluny,
entre herbes aromàtiques.

M'excito amb l'olor de l'oli
sobre el llenç
quan observo una posta de sol.

Altre cop no puc dormir

i quan intueixo el teu son,
a poc a poc, m’acluco,
mentre em delecto mirant
com somnien els meus fills.

*
... el teu blau és infinit.

I la pols cobreix la roba
que es penja al meu cos
cada matí.

Miro de lluny.
Ressegueixo el sutge
de les xemeneies
que es dibuixen dins teu.

Asseguda sobre la pluja
amb la mirada perduda,
vers l’horitzó de blaus,
hi ha uns ulls d’aigua salada.

No ploraré!
No pas avui.

(abdico del que ja és caduc)

*
configura’m un mot
que jo pugui entendre
i faré màgia amb ell
per captivar-te

i mentre s’escapa
l’essència del cel,
per xemeneies abruptes
que solquen el món,

jo jugo a imaginar-te