Només se m'escapa una paraula dels llavis: preciós. Mar, continua jugant a imaginar-lo per poder escriure coses tan belles com aquest brisall...

bitxo - 3.02.2006 - 09:38

Uooooo!!!! M'encanta l'última frase... :P Me la deixes?? ^^ Aix... De fet, tot el brisall és preciós, mar!! Molts petons i cuida't!! ;)

Silenci - 3.02.2006 - 19:22

em sento nu,
com un arbre nu...

despullat per les teves gélides i alhora càlides paraules,
jugant a amagar la tardor sota una catifa de estrelles perennes...

Equinozio

PD: Quan podre tenir en el quadradet un dibuixet meu... com te el bitxo o tu o meés gent¿ jejej

Equinozio - 3.02.2006 - 20:44

gràcies , bitxo
el seguiré imaginant...
aiiii...
perquè és l'única manera que tinc de tenir-lo.
una dolça abraçada

- a vegades, bitxo, em dona la sensació de que coneixes millor que jo el meu pensament
:)

mar - 4.02.2006 - 00:00

hola preciosa Silenci

doncs em sembla que la frase sola no te la deixo...
crec que millor et regalo tot el brisall (és que aquests mots volen estar tots junts i sé que tu els guardaràs molt bé)
ara quan acabi te'l porto a casa teva

molts petons

mar - 4.02.2006 - 00:04

aiii, Equi, ara m'has fet recordar la cançó de'n llach
la poso aquí sota

ps- per posar un dibuixet t'has d'enregistrar a:
http://www.gravatar.com/signup.php

i seguir les instruccions.
va, que ja tinc ganes de veure que hi posaràs

"""
Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l'ocell.

Com del mar un port,
món silent,
cau d'amor,
com del mar un port,
jo, el vaixell.

L'infinit tot d'un cop
i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res.

Tanca els ulls: som esperit.
Obre els ulls: som el cos.
Som la llum del sol,
de la nit la foscor.

Com un llibre blanc
on hi ha escrit el meu nom.
Com un llibre blanc,
jo, aquell mot.

Com una cançó,
joc del so
joc del to.
Com una cançó,
jo, l'acord. """

mar - 4.02.2006 - 00:22

Entenc els mots que em provoquen ressons des de dins. Els que tu dius des de fora però jo sento des de dins.
En aquesta REAL complicitat em veig una part dels teus versos i et trobo en les meves paraules.

potser - 4.02.2006 - 00:56

que et ressonin, doncs, els meus mots
i et facin còmplice dels meus versos

i que en "perfecta harmonia
s'alliberin d'aquest món"

potser, REAL???
(segurament)

mar - 4.02.2006 - 10:28

l'estava escoltant mentre et vai fer el comentari... la tinc en un concert i es espectacular... impresionant...

equinozio

Equinozio - 4.02.2006 - 22:51

M' encanta la segona estrofa.
Les xemeneies adruptes que solquen el món, i el cel, l' essència del cel fugint...
i tu amb ella, no?

Liendre - 4.02.2006 - 23:26

aquesta també és d'en Llach:

Quan els mots només són
la impotència dels mots,
tot sovint fem cançons
que ens deslliuren un poc,
però, a la fi, retornem
amb el darrer acord.

potser - 4.02.2006 - 23:57

Equinozio, ara et diria que és una de les cançons més impressionants d'en llach...
però sé que si me'n posessis una altra, també ho diria.
(en llach sempre m'ha tingut el cor robat)

:)
ps- veig que ja tens "dibuixet"
M'AGRADA!!!
un petó dolç

mar - 5.02.2006 - 13:26

no ho sé, Liendre, no ho sé..
no sé mai el que escric i perquè ho escric... només sé que ho escric i prou. Amb el temps en trec una mica l'entrellat.

ara mateix acabo d'escriure un nou brisall que em dona la sensació de que és continuació d'aquest.

Suposo que si, que és aquesta essència meva que necessita fugir del món
:)
gràcies per passar per aquí
una abraçada

mar - 5.02.2006 - 13:47

potser
***
Quan el cos només és
la impotència del cos,
tot sovint amb l'amor
donem tants de tresors,
però, a la fi, retornem
amb el darrer petó.
***
posem paraules d'en llach!

en el meu blog personal (i secret) hi ha una frase que l'encapçala:
"...no cal que escrigui el que jo penso... sempre hi ha qui ho fa millor"
:)
tal com li he dit a l'Equinozio, en llach sempre m'ha tingut el cor robat.
Les seves paraules m'han acompanyat tota la vida... i les he sentit meves sempre que m'ha calgut.

ufff... ara corro el perill de posar-me nostàlgica (quina època, oi?)

mar - 5.02.2006 - 13:59

He entrat (espero que no t'enfadis) a un blog secret, m`han impressionat les imatges... com les mans de foc...

potser - 5.02.2006 - 21:29

potser, jo mai m'enfado
recordo que et vaig deixar l'enllaç el primer dia (per error...ja que queden en la memòria de l'ordinador)

tens la porta oberta, però passeja-hi sense fer soroll doncs aquell poc o molt de mi que hi trobaràs, ara està immers en un son profund...

mans de foc és l'últim que he pintat... m'encanta, em té atrapada aquesta pintura (però com totes les altres, aquesta també l'he regalat)

potser algun dia en pintaré un per a tu
una abraçada

mar - 6.02.2006 - 02:11

mar vull veure les imatges del teu blog secret

necessito el link

clam - 24.11.2006 - 13:25

em sap greu, clam
però llavors ja deixaria de ser secret

entens, doncs, que no l'enllaci, oi?

gràcies per venir i sigues benvingut/da als meus brisalls

mar - 25.11.2006 - 17:51

escriu un comentari

nom

correu electrònic

web

recordar les dades? síno

comentari