*
recull de 100 brisalls de mi:
Mira'm!
Gronxant-me, decantaré mots d'ànima salvatge i pètals de rosa a tocar de la lluna.
L'he de tornar a començar!
Prop de tot, contempla'm com si fossis aquí. .. (t'enyoro) ... Voldria posar un brisall mentre cavalco, cavalco, prop d'uns ulls blaus. Gelosa de mi mateixa, tinc el seny com la fúria del vent.
He pensat de nit: demà quan m'acluco (gronxa'm) perquè temptaré la sort... doncs anhelo viure per trencar silencis i et cerco durant tot el dia.
Si no escric en un cafè a mig matí, somric. I no em busquis a la matinada esquerpa...
dinem junts dijous?
...si estructuro, coincidim de nit i engalano pestanyes. Llavors sedueixo la lluna... que jo vull regalar-te (sshhhh) amb mots suaus, somriures de pessigolles pell a pell, mentre s'abracen a uns brots de sal. Enfilo picarols.
Penetren llamps: folls que veniu i em deixeu perplexa amb un somriure. Utilitzo records passats i apareixes altre cop amb un preciós retall de cel. Descarregaré de mi, perque no sé ni com fer un brisall de les meves claus. A poc a poc, per un tros de cel, alenteixo el ritme i faig l'últim sopar.
Ja ho sé que tenia una capsa buida, però deixa'm un brisall. Plou al teu esmalt. Més val, home de cames rodones i radiants, involucra'm petons a seques i m'adormiré al replà...
Sóc el geni que vull escriure un brisall i m’he perdut...
puc?
Avui he trencat un mot quan t'he vingut a veure. No sé que fer durant el dia d'un matí de diumenge. Tinc un bitllet d’anada, de matinada a l'entranya de la terra... sms: que 365 estrelles i una cançó, acabada la feina t'he embolicat ahir amb la lluna plena... Cap a dins de casa seva, dins de blau de por... avui tinc por... Configura’m un mot dins el teu blau infinit. Faig mandres. He entrat dins els teus ulls i m'he passejat pels llençols...

Recordes aquest dissabte?