podria dir que:
tu ni t'has mogut de lloc
jo, en 80 minuts, he arribat a Gratallops
i he estat amb ells al voltant d'una taula
de mentre, a Castelldefels algú pensava en mi
(sense saber que hi passaria de tornada)

i sé que algun dia aquesta velocitat em passarà factura...
però ha valgut la pena per veure el seu somriure

(tot i així, tu segueixes estant allà mateix)

mar - 20.03.2006 - 02:02

hi ha tantes que coses que fem i que no hauríem de fer que ens passaran factura... però és que un somriure, o una abraçada, o veure's reflectit en els seus ulls, no té preu

bitxo - 20.03.2006 - 10:04

aquest somriure, bitxo, és el d'una amiga que fa un mes que porta un mocador al cap i jo no em veia en cor de trucar-la (l'havia de veure)

amb un ampli somriure i molta il.lusió, em va ensenyar les proves del nou poemari que està editant...
quant de futur que em va mostrar en un moment!!

vaig tornar feliç

ps-(el temps i l'espai són el pretext més banal per excusar la nostra covardia)

mar - 20.03.2006 - 23:08

Mai hi ha escuses, i jo no les tinc...

Equinozio - 21.03.2006 - 21:30

Ben fet, Mar. Molt ben fet, això d’anar a veure a una amiga. Ara, fer-ho trigant tan sols 80’ —si de Castelldefels a Gratallops, es tracta— ja no està tan bé. Entre ambdues localitats hi ha 123,5 Km., i per fer-los —tot i escollint l’itinerari més ràpid—, es triga 1h 19’ 28” (Font: Web de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya). Ara entenc, que de petita deixessis la bicicleta tan sols amb allò més imprescindible. ;-) Una abraçada rabent per a tu, i si m’ho permets, una altra d’esperança per a la teva amiga.

El Pensador - 21.03.2006 - 21:47

He trigat a contestar perquè encara hi estic donant voltes. D'una banda vaig pensar en contestar a partir dels meus coneixements rudimentaris de física. La velocitat és espai partit per temps. Per tant, tens una part de raó de mirar-t'ho així, però també és cert que el temps és mesurable i, per tant, acotat (i que no és infinit i se'ns acaba...). D'altra banda, també és cert que és relatiu (E=mc2). Això sí, a unes velocitats, la de la llum, fora de les nostres possibilitats. Total que la física no m'ha acabat d'ajudar a decidir-me. I aposto per una nova dimensió: espai i temps són funció de la intensitat (de viure o de sentir, per exemple). Els quilòmetres hi són, però són relatius en funció de com sents. El temps passa ineluctablement, però en funció de la intensitat la que viu, s'omple més o menys, es fa més o menys llarg. Per tant, t'acabo donant la raó. I un petó per a tu i per la teva amiga. Gràcies per fer-me reflexionar i per fer-me sentir.

Albert - 21.03.2006 - 22:39

hola Equi
mai hi hauria d'haver excuses...

ens veiem dijous i et donaré una sorpresa (notícia... o diga-li com vulguis, però fa temps que ho esperes) que t'encantarà

un petonàs

mar - 21.03.2006 - 22:44

gràcies per les abraçades, Pensador (li faré arribar a la meva amiga... i la que és per a mi, ja me l'enduc posada)

m'has fet anar a mirar la pàgina aquesta de mobilitat...

http://c1.cercalia.com/mobilitat/ruta?cmd=route&fullsearch=0&lang=ca&weight=time&ctc_o=ESP37240300011491&ctc_d=ESP37240300040439
i només puc dir (com excusa) que anava sola en el vehicle... i que no vaig trobar trànsit... i que les rodes són noves... i que passa totes les revisions sense cap problema...i que... (ja sé que no tinc excusa)...
un petó
vens dijous a la presentació del llibre???

mar - 21.03.2006 - 22:54

ostres , Albert, m'agrada molt la teva reflexió:
"espai i temps en funció de la intensitat de viure"

La mesura de l'espai i del temps és un invent de l'home i només serveix per engoixar-nos i estressar-nos cada vegada més... (i jo la primera, perquè sempre vaig passada de voltes)

però aquí, tal com li deia a la bitxo, "el temps i l'espai són el pretext més banal per excusar la nostra covardia"...
i jo en aquesta ocasió ho vaig utilitzar perquè no sabia com afrontar una situació que em feia patir

no sé com explicar-me, però les distàncies ens les posem nosaltres

un petó dolç a la galta (perquè només l'has d'atansar a la pantalla, doncs jo estic a l'altre costat)

mar - 21.03.2006 - 23:11

T'entenc força, crec. No volia entrar en el tema covardia perquè no sóc qui per parlar-ne. El petó a la galta ja m'ha arribat. Merci.

Albert - 21.03.2006 - 23:17

:)
m'agrada tenir-te aquí al costat

mar - 21.03.2006 - 23:22

Hi sóc. Fins demà. Que tinguis una bona nit.

Albert - 21.03.2006 - 23:27

bona nit, Albert
vaig a dormir (al llit) perquè m'he quedat tant a gust aprop de la pantalla que m'he adormit sobre el teclat...
fins demà

mar - 22.03.2006 - 00:16

EL temps... fa por pensar en el temps. A mi me'n fa.
Cuida't guapa, a veure si ens podem veure més sovint per aquí.
Petonets!
P.D. T'he escrit als 2 últims brisalls, ;).

Aliiasa - 22.03.2006 - 16:15

ara acabo de llegir la noticia pero abans ja he vist el mail... jejejej

em fa molt ilu ens veiem aquesta nit

un somriure i mil si cal

Equinozio - 23.03.2006 - 12:59

hola Aliiasa
tens raó que feia temps que no ens veiem... catxis..
en fi, el temps és allò que perdem mentre tenim por de perdre'l!!!
epppsss, no tinguis por de res que encara t'en queda molt per endavant
petons
(vaig a llegir els altres, doncs)

mar - 24.03.2006 - 18:25

un somriure, Equi

va estar bé, oi, ahir a la nit?

(ufff... qualsevol que llegeixi això no sé que pot pensar... jejejej... tan se val)

mar - 24.03.2006 - 18:26

mmm, ...
em queden poques paraules per dir,
paraules dites d'altre forma,
però el sentiment, que mai es perd, hi és
gràcies per ser com ets i deixar-me compartir la teva ànima, ... mmm, ...
acarona el xic de vós que hi tinc dins del cor, ... i el frueixo;

una abraçada ben forta, i un bes susu i dolç

OhCapità

OhCapità - 24.03.2006 - 19:39

ACARONA No, mmm, acarono i se'm desfà l'esperit amb el teu xic de vós arraulit prop del meu cor

OhCapità - 24.03.2006 - 19:40

OhCapità meu Capità
la meva ànima és compartida
però el millor d'aquesta vida
ha estat: deixar-me robar el cor per vós

mar - 25.03.2006 - 00:48

ps- quantes presses o quants nervis, Capità... mira que donar-me un bes "susu"!
:)

mar - 25.03.2006 - 00:48

M'encanta aquest brisall tan véloc i sobretot el final, me'l quede, me'l guarde i te'l prenc prestat... ja veus jo que sempre solc anar a dues revolucions i escac m'han entrat gabes de córrer :)))
Compartisc plenament el comentari de l'Albert la distància només es mesura amb la intensitat de com la sent i la velocitat és relativa....
Quina presentació del llibre? on és? on aneu? i el pensador també hi va? amb bicicleta sense frens? ;) ostres mira que m'hi apunte i vaig ehhhh que ga anys que no agafe la bicicleta però jo en sóc capaç :))))
besets

joan - 25.03.2006 - 14:18

joan, no cal que el prenguis prestat...
te'l regalo per tu,

però hi faig uns petits retocs:

"mentre
la distància
entre tu i jo
la mesuri
un sentiment,
em sento a prop teu
estant a anys llum"

un petó dolç per a tu

ps- fas tard a la presentació del llibre (de relats en català) perquè va ser dijous passat...
però a la propera, que serà molt aviat, (i jo hi estaré molt més implicada) no tindràs excusa si no vens

"el temps i la distància no poden ser mai excusa quan hi ha un sentiment implicat"

mar - 25.03.2006 - 20:08

Dons si va estar molt bé, amb tots. Em va fer gràcia perque vaig sortir correns i al final el bus va pasar a la 1... aixi que vaig estar esperant molta i molta estona...
jajja

un petonas.

Equi

Equinozio - 26.03.2006 - 21:25

uppsss... Equi... se m'havia passat per alt contestar-te aquest brisall (catxis)
(un altre dia t'hi portaré jo fins allà)
un petonàs

mar - 2.04.2006 - 17:44

escriu un comentari