poliré cada mot
abans d’escriure’l
com un roure esporuguit
que calma les hores
amb el pas del temps

cercaré els misteris
reposats en el seny
de les meves canes
i el respirar
de rellotges aturats

fugiré de joves salvatges,
perquè jo sóc bruixa
i guardo gelosament
el secret de l'encanteri
de l'eterna joventut
i conec
les respostes conjuntades
a tots els paranys

; )

***
brisalls d’abril
que em porten
per l’andana
de somnis perduts

brisalls premiats
una tarda de dissabte

(1)
(2)
(3)
(4)
(5)

i poemes que es fonen
en paper d’altres poetes

brisalls nascuts
a la rambles de les flors
per guarnir mots
de llibres estimats

brisalls de pastís
amb olor d’aniversari
que penetren dins meu
per dir-me
que em faig gran

brisalls per tu
brisalls de mi
brisalls d'abril

.
Neix un brisall
entre la brisa fresca de la tarda.

El paper es fon en la paraula.

Neix un brisall.

L'hora del capvespre

vora la mar.

martí
23-4-06
.

(gràcies pel tresor d'aquest regal)

*****
jorn d’hores
acumulades entre papers
i garbuix d’horitzons
desgranats
en ratlles infinites...

Mentre, penso en
trucades suaus
a mitja tarda
i en sorpreses
d’ulls clucs,
i sento aquell fimbrar
transversal
que va de tu a mi

vens?
sí, vinc...
anem-hi!

Calidoscopi de sons,
batecs timbalejats
cor i ànima
entre címbals daurats,
polsims de fades
fusionats amb el so
d’una flauta
de bambú...

i penso en tu
i en els vents esdevinguts
que s’enfilen saba amunt
i reviuen l’esperit somort...

(gràcies per recarregar-me el cor
amb batecs percudits)

*****

Hores d’espases
clavades als ulls.
(que se’m fan pluja)

Asseguts,
al seient del costat,
reposen
setze anys de rebel·lia;

... alliberada,
contra nits perdudes
i manca de son.

Racons d’un pensament
amb vòmits encesos
i cants a la lluna plena...
de cervesa daurada
i blaus infinits,

perquè la nit esborra als ulls
la seva visió
i els estels lluiten
per reeixir.

(demà hi tornaré)

*

Llavis d'enlloc
vistos sota la pell.

Recobro, vius,
uns flamejants titelles
de sandàlies brutes.

Perfilo mots
que sentencien la nit:

jo no aniré al cel

(déu i jo ens barallaríem)

*
*
*
sóc foc
*
cremo amb passió
a qui se m'acosta
per escalfar-se l'ànima
*
i a qui m'envolta...
*
i a qui m'abraça...
*
i a qui juga amb foc...
sense saber,
que amb foc no es juga
*
i faig fugir del foc
*
*
*
sóc foc

(i em cremo)
*

des de fora d’un clot
faig via endins
i compto les passes
que em separen
del centre
d’aquest buit
transparent,
concèntric,
desesperat,
imprecís,
indulgent...

i allunyat
de tot consentiment...

quatre passes m’hi apropen,
quatre passes m’hi separen,
quatre passes comptades,
(quatre síl·labes)
quatre maleïdes passes...

(i tinc por d'avançar-les)

miro fix
aquells ulls verds
de mirada perduda...

i m’adono que són cecs

s’adormiren a ple sol
i un somni engelosit,
els cremà,
amb la passió
que encara encén
cada vespre
quan és fosc...

i ara és:
els seus ulls,
la seva veu,
el seu seny,
el seu somni,
el seu pensament..