avui....(ahir)...
Disney és un brisall extret dels contes. En Goofy m’abraça abans del migdia i fa que recordi el temps en què la infància em transportava amb Peter Pan pel país de les fades, mentre els set nans em vetllaven el son i al drac de les cavernes se li escapava el riure per sota el nas.
Oz em mostra la màgia d’un laberint on el temps i l’espai es confonen i m’assenteix el fet de que la por no deixa viure, de que els sentiments són un risc que s’ha d’assumir i de que la veu és qui detura el món. Pinotxo no menteix. Donald, entremaliat, somriu. Pluto, absent, vola amb Dumbo i s’adona que no hi ha princeses dins aquest brisall...
bé, de fet només n’hi ha una, la meva...

per cert,
on és en Mickey???