i de què,
sinó,
estan fets
els somnis...

sinó de blaus
i ocres,
de platja
i mar
buscant-se
amb el vaivé
de les ones?

indigent, altre cop,
ella jau a l’empit del sofà,
com una gossa en cel
que refrega el seu llom
pels contorns
incorruptibles dels records,
reclamant el seu regne
des del cim

i escup el comandament
mentre què,
dins la paranoia
fa còmplice
del seu despit
a qui atret per ella
s’anomena amic

******

gràcies Pensador
t'o

asseguda
front d’un paraigua,
t’espero

mentre l’efecte “woldamm”
somnia encisadors camins
on despertar els dies

brisa enlluernant
que omple
el clatell precís
de la indecència

mentre recordo
que aviat et veuré
i abraçant-te et diré
-altre cop-
que t’estimo