***
Tenia una capsa buida,
preciosa, suau, casual;
no sabia que guardar-hi
i pensava: tan se val.

Però avui ho he tingut clar:
"un somriure i mil si cal"

Doncs, a posar-hi somriures!

N’hi poso un de taronja
un d’ametlla, un de cacau.
De vainilla i de nous
que no en faltin, si s’escau.

La delícia d’un somriure;
el de nata i el de maduixa.
De crocant i de conyac
-i el somrís que ja es dibuixa-

Que no en faltin de color,
un de negre i un de blanc.

Aquell amarat de passió,
el de wisqui i ratafia,
el de kirsrch i el de cointreau.

El somriure de desig,
el de llunes d’il·lusions
i aquell somriure que esclata
i dibuixa sensacions...

i ja tinc plena de somriures,
la capsa,
on hi havia els bombons.

un somriure i mil si cal

-somriu-
****

aquest brisall es va convertir en

IX PREMI RAMON FERRANDO ADELL DE POESIA
13 de gener de 2007
Jesús- Tortosa (Baix Ebre)

*****
gràcies, "gumet" per deixar-me posar brisalls
gràcies, "pere" per regalar-me els bombons
gràcies, EDM Tortosa pel premi
gràcies, cavaller dels punts suspensius per acompanyar-m'hi
gràcies, a tots vosaltres per ser-hi

un somriure, i mil si cal!