*
La vida se’m fa petita
entre puntes de coixí

i en les nits embolcallades
d’estrelles cristal·litzades,
ves qui m’ho havia de dir

que per la rambla dels versos
t’acomiadaves ahir.

***

“Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.”

*

Gràcies, Lluís LLach
per ajudar-me a fer gran.

*
llavis moradencs
de tant besar
el so d’una harmònica
que marca el tempo
i la cadència de la pluja

blues de biblioteca,
sobre cordes de guitarra
que recorden sons passats

aires harmoniosos
que bufen entre les oïdes
expectants de dones sordes

camí de tornada,
amb tu,
junts,
des de l’andana del record

*
-paga la pena,
de tant en tant,
mullar-se sota la pluja-

***

gràcies Olot