...i vaig trobar un balquer!
poruc i platejat
enmig d’un lleu cel blau.

...ai, que em feia curts els dies!
bevent-se a poc a poc
el meu aire suau.

...i deia que em volia!
però encara no se com
dient ser el meu esclau
se’m va quedar la vida.

***
nosaltres hi anirem,
i vosaltres, hi voleu venir?

Un vaivé de mans i peus
se’m reclina inerme
a causa
de la mirada obliqua
que un dia serè
li travessà el seny.

-Corda’m les sabates,
si us plau,
que jo no puc!

El seu cos es gronxa
en el misteri de la vida,
clavat amb el dard
de la malaltia.

Aroma pres de carbó
del llapis que escriu
tot el que diu
la gola de la sensació.

Paraules atrapades
pels racons del tren.
Paraules assegudes
al costat fosc de la finestra.

08/01/07 al tren de rodalies