categories
+
subscriure's (XML)disseny david herreman
modificat per jordi torà
hosting tirabol - gumets
escriu
***
Un vaivé de mans i peus
se’m reclina inerme
a causa
de la mirada obliqua
que un dia serè
li travessà el seny.
-Corda’m les sabates,
si us plau,
que jo no puc!
El seu cos es gronxa
en el misteri de la vida,
clavat amb el dard
de la malaltia.
Aroma pres de carbó
del llapis que escriu
tot el que diu
la gola de la sensació.
Paraules atrapades
pels racons del tren.
Paraules assegudes
al costat fosc de la finestra.
08/01/07 al tren de rodalies
* brisall de mar * 7.06.2007 - 23:52 *
Aixs. El dark side existeix, per molt que no vulguem veure'l. Petó.
Albert - 12.06.2007 - 22:35
Aroma pres de carbó
del llapis que escriu
tot el que diu
la gola de la sensació.
Aromes molt acurats de records de Masnou a Barcelona. Records d'hores en que les onades de mar encara balandrejaven en mandres.
Tot un plaer llegir brisalls de mar.
Un petonàs mar,
Laura
PS: Compleixo la teva petició sincera i amorosa... el mimo moltíssim!
Laura - 14.06.2007 - 16:09
és cert, Albert.
Massa vegades mirem cap a l'altre costat i intentem fer que no ens afecti... però la desgràcia de molts no desapareix...
en fi...
petó... i proposta de trobada a can saragatona
:)
mar - 18.06.2007 - 23:33
hola Laura
sé, perquè ho noto, que compleixes la meva petició. M'ho diu el cor! - ja saps que un xic del meu el té ell-
:)
També sé que ets una persona molt especial -ho llegeixo en els teus poemes-
gràcies, de tot cor
i quan vulguis tornar a sentir l'aroma del Masnou, només has/heu de venir cap aquí que estem molt aprop
casa meva és casa vostra, ja ho saps.
un petó molt gran
mar - 18.06.2007 - 23:41
M'ha agradat el poema, i més quan he vist que ha estat escrit al tren... els que anem en tren sabem per què...
adivam - 16.07.2007 - 00:09
ostres, se m'havia passat per alt aquest comentari. Ho sento -últimament tinc poc temps per connectar-me-
Gràcies per passar per aquí, adivam. En el tren es veueun i s'aprenen moltes coses, oi?
Jo la majoria dels escrits els faig al tren -el dia que puc seure, és clar- i això fa que estiguin inspirats en allò que veig... en fi, que observant el món és com s'aprèn
una abraçada
i sigues benvinguda als meus brisalls
mar - 21.07.2007 - 09:51