Rostres compaginats
amb paraules d’acer.
Taurons innocents,
esmolats i punyents,
que beuen a la font del vidre
i recorren
passadissos extraviats
mentre burxen
dins la cova del desig;
arrencant estancaments
al racó dels pensaments.

Els fantasmes de Batlló
dormiten a l’estació,
emperesits
sobre una tela d’aranya.

De dia fonen el son
amb les estressades
corredisses
dels vianants del pont.

-Apunta’t!
-em diu amb un somriure-
-On?
-Al centre
de les verdes maduixes
que encaren
els litigis de la nit.

I jo, crèdula com sóc
imagino el silenci
i em deixo portar
pels mots que m’ha dit.

Ves quina Gràcia:
Ara dormo de dia
i m’abraço als llençols
que cobreixen el llit.

necessitava uns mots
i me'ls han regalat:

"Aquells versos
que desendreçats i amagats
romanien penjats,
assecant-se, en el temps que cura
el què tendre un dia escriu la ploma,
aquells,
són aquests...

Aquests versos!

gràcies

***
Ahir, jazz / flamenc
a la fresca dins la nit

te les recomano!

Avui la nit llisca
pel camí dels somnis.

i divendres:
jazz en la nit