Els fantasmes de Batlló
dormiten a l’estació,
emperesits
sobre una tela d’aranya.

De dia fonen el son
amb les estressades
corredisses
dels vianants del pont.

-Apunta’t!
-em diu amb un somriure-
-On?
-Al centre
de les verdes maduixes
que encaren
els litigis de la nit.

I jo, crèdula com sóc
imagino el silenci
i em deixo portar
pels mots que m’ha dit.

Ves quina Gràcia:
Ara dormo de dia
i m’abraço als llençols
que cobreixen el llit.