S’escapava amb l’últim alè
que el vent decidia donar-li.
El cel blau l’agombolava
i el llast que li queia a sobre
portava perfum de misteri,
soroll d’ales bressolades,
cançons enmig de la son,
records d’aus sorpreses
i silencis a meitat de camí.

***

enlairar-se

De difícil semblança
és la memòria
desmembrada de la ceguera.
A la negra matinada
s’hi enfila el llampec de la paraula,

i mou la llengua esperitada
com la serp de la nit.

Corprès,
redueix el sanglot de la innocència,
escandint l’entrebanc
de la silueta fosca
que l’espia
rere els cortinatges de la cambra.

S’ajup sota l’herba erma
que el calcina.

I mor.

***

divendres 26 de novembre

presentació del llibre:

Jocs de guerra, cosa d’infants

* gencat
** fundació per la pau
*** relatsencatala.com
**** novembre1970
***** diba.es
****** fundació akwaba
******* mediatk

Si tots ells en parlen, com és que tu no ho fas?
passa-ho!

Paral·lelismes creuats
en direccions adverses
com el sol nocturn
de les aus perdudes.

Complaent,
observo els mites que separen
el fosc pensament de l’agonia.
Emprenc amb ales esteses
el viatge de retorn
al luxuriós món de la insistència.
Camino de front, esquivant
els cercles tapiats de clemència.
-Se m’arruguen les mans-
Faig conjurs malèfics a canvi de flors.
Hi ha música asseguda al seient del costat.
Picor a la pell enganxada als dits
que transmeten lletres ocultes a la gola.
Foc roent i ferro clavat,
exiliat pel forat del gorg pudent
sota els habitatges plens de fantasmes.

Passejada blava.
Triomf arquejat.

Avui he après,
que no puc perseguir al sol,
ni retenir-li la posta,
ni el crepuscle, ni el seu vol
-perquè ell ja duu el control-

Avui he après,
a deixar passar les hores,
a gaudir de les senderes
a jugar en un rierol
i a avançar-me al seu temps;

i així, ara, és el sol
qui em va al darrere;
i per quan passi, jo l’espero,
perquè he après que ell mai m’espera
i a l’hora se’n va sol.

***
per a tu

brisalls, 16 de març del 2005

així vaig començar
i així torno dins un nou espai.

gràcies jordi "gumet"

***
brisalls de mi,
sí,
brisalls de mi,
que prenen forma
quan tu els llegeixes
escrits aquí

i en penses
silencis
color maduixa,
amarats
d'aigua salada

i oblidats
al fons de tu.

***

sigueu benvinguts als meus brisalls