Rosa espinada:

Traïdora,
com aquell petó
que abans de partir
em vas oferir.

Rosa d’abril:

Venjativa,
com aquell adéu
que abans de partir
no et vaig saber dir.

Rosa de roig,
de roig
de sang:

Igual que el vestit
de l’última nit.

http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=104430

Racons per descobrir...

Quins temps aquells. I quant de temps de tot plegat.

Jordi - 31.10.2007 - 02:52

Bon dia, Jordi
...recordo que em faltava un poema... i tu me'l vas portar:
http://mar.bloc.cat/post/119/5728
Quins temps aquells!

M'ha agradat moltíssim retrobar-te.
M'han encantat els teus dibuixos i espero que arribin lluny, molt lluny.
un petó ben gran, amic.

mar - 31.10.2007 - 08:28

agombolar :) el martí agombola , tu agomboles ... jo simplement em deixe agombolar per les vostres paraules :)

joan - 1.11.2007 - 19:39

El mar ple
de vida.
Les aigües
treanquil·les.
El temps
era un perfum
per reposar.
El color
despertava
els sentits...
La serenitat
era un poema
irrepetible.
De vegades
tenim el mar
i la barca
però ens
falten els rems...

salut, onatge

onatge - 1.11.2007 - 21:12

Salutacions i una abraçada de copets.

Kyra - 2.11.2007 - 18:40

... de paraules xiuxiuejades
dins d’enlairat cistell de vímet,
quan lluents estels envoltaven
sumptuosa lluna naixent

llavis que frec a frec
es besaven sense dir res.

el pensador - 4.11.2007 - 21:12

Joan, doncs agombolem-nos tots dos en una forta abraçada
;)
un petó ben gran

mar - 8.11.2007 - 23:12

onatge, em fa molta il.lusió veure't aquí...
i el poema que m'has deixat és preciós
gràcies

una forta abraçada

mar - 8.11.2007 - 23:14

Kyra, a més a més de l'abraçada de copets, un bon somriure
:)

mar - 8.11.2007 - 23:15

pensador,
doncs no diré res
i en silenci, et besaré

gràcies per aquests preciosos versos
t'o

mar - 8.11.2007 - 23:17

escriu un comentari

nom

correu electrònic

web

recordar les dades? síno

comentari