Udolaré com fa el ferro
als eclipsis clivellats
que s’escampen per la nit
dels meus desficis.

M’espolsaré la peresa
i infidel a tu i a tot
refaré la rialla extraviada
fins omplir-me a vessar
les parpelles de secrets.

*

Passejava
la saviesa de la mort

agafada
del bracet d’aquella vida

ensenyant-li
que el viure és dia a dia

i la mort
un instant de nit que expira.

***

per a tu, Sancho transformat en Quixot

un petó de dolsinea...

*
Tinc un oblida'm clavat
a l'exili dels mots,
fet de silencis abraçats
i de nits amagades
a la consciència absoluta.

*
Oblit fet per tu, metzina.
Quan oblidar-te, tu saps,
que és verí, medecina
que cauteritza, a la fi,
ferides imaginàries
en somnis adormits
sota llençols de vent
i pètals de rosa.
*

Segon premi de poesia de la
XXIV EDICIÓ DEL PREMI DE POESIA "RAFAEL SARI"
30 de setembre de 2007
L’Alguer , Sardenya

gràcies Obra Cultural

oblida'm / poema

Sojornava el cordam, umbilicat
a la roca feréstega del moll.
Esperava, nuu, que la barca
arribés a port i el lligués a ella.

Llavors, l’aigua del mar,
amniòtica i vellutada
els embrionava a tots dos
dins un equilibri simbiòtic.

***

nus