brisalls de mar

categories

+

subscripció subscriure's (XML)
disseny david herreman
modificat per jordi torà
hosting tirabol - gumets
escriu

transformacions


Passejava
la saviesa de la mort

agafada
del bracet d’aquella vida

ensenyant-li
que el viure és dia a dia

i la mort
un instant de nit que expira.

***

per a tu, Sancho transformat en Quixot

un petó de dolsinea...


* brisall de mar * 18.11.2007 - 03:03 *


Gràcies, generosa ;-) Un petò de Sanxo

pere - 18.11.2007 - 21:49

Doncs sí que la mort és un instant de nit que expira. I tant...
Un petó maca!

Aliiasa - 20.11.2007 - 12:06

molt bonic, m'encanten els poemes senzills en la construcció , suaus com una enlairada , acaronen :) ... i m'ha encantat "oblida'm" ... un beset dels que no s'obliden ;)

joan - 20.11.2007 - 21:37

La mort un suspir a qualsevol moment un trist moment.

striper - 20.11.2007 - 23:54

Afortunat
qui sap que sempre la passeja...

Maleït
el moment en que ens ensenya...

t'escolto en silenci... - 24.11.2007 - 15:01

gràcies a vos, cavaller Sancho.
;)
un petó de dolsinea, doncs

mar - 26.11.2007 - 18:24

Hola Aliiasa
a veure si t'animes a escriure una "transformació" tu també. Clica l'enllaç del quixot/sancho i et portarà al bloc on hi ha les bases pe fer-la
Gràcies per venir, guapíssima

mar - 26.11.2007 - 18:26

Joan, sempre és un plaer tenir-te per aquí. Gràcies per no oblidar-me mai... i mil gràcies més per tot el que em dius.
un petó suau i càlid -dels que no s'obliden-

mar - 26.11.2007 - 18:29

caram, striper, t'anava a contestar... però abans he clicat l'enllaç del teu bloc i m'hi he quedat tanta estona que ara ja no sé que t'anava a dir.

un sospir?... no sé... en fi...
:)
gràcies per venir i sigues benvingut als meus brisalls

mar - 26.11.2007 - 18:55

t'escolto en silenci...

com la mort que passeja afortunada
pel bancal pedregós de la demència
sabedora que la vida és bogeria
encaminant-se vers a mi sense clemència...

gràcies pels versos i per venir

... i sigues benvingut/da als meus brisalls

mar - 26.11.2007 - 19:20

De res
per retrobar-te.
De vegades el silenci
ens és generós.
I de nit és
quan millor t'escolto.

t'escolto en silenci... - 26.11.2007 - 20:58

seguiré escoltant els silencis de la paraula escrita... i seguiré escrivint silencis sobre fulls blancs de paper de nit...

gràcies per retrobar-te

"Escriu... escriu sobre el que et passa, el que t'ha passat, el que penses i el que has pensat, el que planeges i el d'altres planegen per a tu, el que desitges i desitjaries, el que somnies i el que es fa realitat... Escriu, que jo et llegiré. "

mar - 27.11.2007 - 00:19

escriu un comentari







recordar les dades?