categories
+
subscriure's (XML)disseny david herreman
modificat per jordi torà
hosting tirabol - gumets
escriu
a l'Òscar...
T’he vist per un forat
amb cara d’entremaliat
escapçant les puntes
de les estrelles.
T’he mirat per sobre els caps
i he vist com els ulls joves
desgasten plors
i guaiten passius el teu adéu,
mentre tu te’n fots
d’aquell que et tapia el cau
amb totxanes i ciment,
perquè saps que sortiràs,
com has fet sempre,
quan la nit et reclama,
per la porta de darrere.
Esperit lliure, vola lleuger!
***
A l’Òscar, que tenia 19 anys.
* brisall de mar * 12.12.2007 - 23:38 *
De vegades
la vida
estripa
el somriure
d'una vida jove,
marseix la flor
de la joventut,
fa sortir els núvols
i ens apaga el sol...
Sort que les
llàgrimes fetilitzen
la nosttra tendresa,
però de la
vida robada
només en sentim
la seva veu
en el silenci.
Sort també
de la lleugeresa
de l'esperit
que vola lleuger...
mar, una abraçada.
onatge
onatge - 13.12.2007 - 23:27
fantàstic...
- com es por descriure millor, la llibertat?
salut
romanidemata - 14.12.2007 - 23:05
Com hi hauria música sense silencis? I tot i així, en ell la música hi viu, hi neix. I rebem calidesa malgrat la mà del company no la veiem. Amb el cor, sí. Amb silenciosa melodia...
un petó dolç,
marina - 19.12.2007 - 23:56
Onatge,
un poema preciós... fertilitzar la nostra tendresa: una imatge poètica meravellosa.
una forta abraçada
romanidemata,
la llibertat és això, poder volar en silenci mentre estàs atrapat amb cadenes invisibles...
una abraçada ben gran
marina,
com hi hauria sol sense lluna... com hi hauria lluna sense sol... aquesta és la música més senzilla i la més càlida, la del silenci del cor...
Un comentari preciós. Gràcies.
un petó suau i càlid
*
Gràcies per aquests comentaris.
Lamento contestar massa tard, però hem tingut uns dies difícils. Ara tot comença a posar-se a lloc...
mar - 21.01.2008 - 08:54