CRUSOE

Sóc l’àncora al pèlag
dels estius salpats, l’illa d’aigua
on hauré sempre de passar set,
una mar constant del mateix blau
que tota la meua memòria,
boca obscena i pell rapaç
d’un desig que es completa
només quan s’obtura.

Per fi ara sé que per molt
que em mesure el pols i la carícia,
per molt que mire les estrelles,
per molt que dibuixe intrèpid
el rumb certer i càndid
de les audàcies i les desercions,
això no ho hauria aprés mai abans
dels trenta tres estius que he necessitat
per a saber que algun dia, també a mi,
arribarien a eixir-me mans.

Josep Porcar

***
la resta dels poemes els podeu llegir aquí

Gràcies, Josep,
per compartir-los i per mil coses més.
:)