Capgiro els sons
que m’acotxen per fer-me dormir
i clavo l'espassa
a la pedra màgica del regne d'Artús.

Dins l’abisme tot s’hi val.

Tremolosa,
sota la flassada d’estels,
tanco els ulls
i discrepo dels somnis
que aquesta nit em toca somniar.

***
Una altra opció...
El Divertit 2008

*
Instants tapats sota el llençol,
escrits esbocinats d’albades fresques,
mots perplexos, mans blanes,
miratges desolats, absències i enyors
que omplen els missatges
apostats cada nit al llindar
d’un abisme informàtic.

Pàgines de vellut escrites dia a dia.
Atalaies amb balustres alzinades.

Tan sols són brisalls...

Sonen les onades,
com ombres incorruptibles d’un passat
bracejant contra la força natural de la tempesta.

***
Mentre dormo... sommio.

***

S’escolta altre cop el silenci de les ones
i prenc la realitat a mans besades.
Criden les gavines
alertant que el somni s’espavili
i que creui la innocència de l’exili
dins el silenci pautat
que musiquen les onades.

***

Potser pensava que no em calia despertar.
Però al despertar-me m'adono
que si m'adormo he fet tard.

*
S'arrenca l'ànima de cristall
com si fos una flor marcida.

Abismada consciència
damisel.la enlluernada
foguera abandonada
a l'albada adormida.

De sobte sospesa l'esborrall
d'aquesta enterbolida vida.

***

Plouen mots... cada dia.