categories
+
subscriure's (XML)disseny david herreman
modificat per jordi torà
hosting tirabol - gumets
escriu
ànima
*
S'arrenca l'ànima de cristall
com si fos una flor marcida.
Abismada consciència
damisel.la enlluernada
foguera abandonada
a l'albada adormida.
De sobte sospesa l'esborrall
d'aquesta enterbolida vida.
***
Plouen mots... cada dia.
* brisall de mar * 3.03.2008 - 00:10 *
Sort que plouen
mots cada dia.
------------------
L'ànima és més
fràgil que el cristall.
La consciència potser
ens l'han tinguda
massa temps enlluernada
ja és hora que
respiri alliberada.
ELLS... enterboleixen
la vida.
Una abraçada mar. onatge
onatge - 4.03.2008 - 22:39
ELLS... enterboleixen la vida.
Nosaltres tenim oportunitats per canviar-ho, però no sé mai com se'n surten...ja no sé que fer per lluitar...
aiiii....
"poderoso Don Dinero"
una abraçada, onatge
mar - 5.03.2008 - 08:38
Mar, arriba un moment que sento vergonyoa aliena de pertànyer a l'espècie humana...
Ja ho va escriure Tagore: l'home és bo, però els homes són dolents.
Jo de tant en tant poso un anunci que diu:
Canvio quitarra per fusell, estic fart de protestar cantant!
una abraçada, onatge
onatge - 5.03.2008 - 14:37
Que no minvi la pluja... (de vegades un sol mot llampega i retruny a la consciència, encara que siguin mil.lèssimes de llum...)
un somriure dolç,
marina - 5.03.2008 - 22:49
M'agrada especialment l'últim vers (me'l deixes?). Em recorda molt allò d'Estellès de "llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes". Petó.
Albert - 6.03.2008 - 00:41
Mar, m’han encantat aquests versos finals:
De sobte sospesa l'esborrall
d'aquesta enterbolida vida.
***
Plouen mots... cada dia
… aquest mot ‘esborrall’… com si els mots es poguessin sustentar amb un esborrador de guix a la mà.
Mil petons,
Laura - 7.03.2008 - 13:02
Onatge, recordo que un dia m'ho vas explicar això de l'anunci...
(un somriure)
vinga, a veure com ens en sortim demà!
Els polítics fan pena, però els de dretes a més a més fan fàstic.
Avui lluito perquè aquest desencís que patim sobre els polítics, no faci que se'n beneficiï la dreta.
Bé, ja m'entens.
una abraçada
mar - 8.03.2008 - 18:29
Tant de bo, marina, que aquests mots que plouen fossin suficients com per mullar la consciència humana...aiiisss, però per si de cas, jo no deixaré mai de ploure.
un petó ben gran
mar - 8.03.2008 - 18:32
Albert, saps perfectament que no necessites demanar permís.
El que és meu, és teu!
I amb més raó tots els mots que poso aquí, perquè són per compartir.
petons
mar - 8.03.2008 - 18:34
Laura, gràcies pels teus mots. Sempre són agradables.
M'agrada veure que els mots són diferents per a cadascú... que cada mot ens inpira una sensació diversa...
tens raó, aquí m'has fet pensar en l'esborrador de guix...
Jo l'havia escrit pensant en la vida d'un infant, una vida que tan sols és esbossada...
Una forta abraçada, guapíssima.
mar - 8.03.2008 - 18:47
Plouen mots... cada dia.
Una preciositat, i just al lloc precís :-)
martí - 9.03.2008 - 08:07
Martí, gràcies
(fa dies que intento contestar aquest comentari i no puc... no sé que dir... en fi, gràcies...)
per cert, t'espero demà divendres a la nit de poesia
un petó
mar - 13.03.2008 - 07:38