Et besaré els ulls,
i apagaré la mirada
trista i encadenada
a un cos despullat de cendres,

que no coneix cap lloc
on fondre els somnis
amb carícies estripades

ni cossos ardents
raspallats per la brisa suau,
amarada de vents.

*
Si m'ho permet la lluna,
et faré meu aquesta nit
i nua de cos i ànima
et pensaré molt endins.