Com amb tot Lynch, em quedo amb cara de tonto i reflexionant durant una bona estona quan just surten els crèdits finals.
No és que no m'agradi aquesta sensació d'incertesa, ben al contrari: m'encanta tenir-la just després de gaudir d'una pel·lícula cuidada, captivadora, misteriosa.
Lynch somia, s'emparanoia i fa fluir una història tant senzilla com punyent amb d'un somni que ho explica tot. I nosaltres només som els seus pobres i humils (però entusiastes) vasalls.
v - Mulholland Dr.

La primera vegada me vaig quedar parat de lo malament que em sentia al no haver entès la pel·li, tot just quan sortien els crèdits.
Em consola no ser l'únic al sentir aquesta sensació.