
També en el cas dels documentals, ben poca cosa ha canviat, des dels seus inicis. Pel bo i pel dolent. Per una banda, tenim un document impagable de com era la vida a l'Àrtic de començaments del segle XX. Per l'altra, queda tot parcialment amagat rere una innecessària trama argumental que desllueix el conjunt.
Bé… eh… això, més que una pel·lícula, ha estat un gag allargat durant hora i mitja.
La idea és més que llaminera: un paio que sortint d’un país amb tots els estereotips que un americà pugui arribar a imaginar (les primeres escenes mereixen riure sense complexes), vol gravar un documental per saber en què són tan bons els senyors d’e e u u.
A partir d’aquí, el film decau considerablement, i és que allargar un gag amb gags no és feina fàcil. És llavors quan trobem també les escenes més surrealistes, que intenten ensenyar com de demoníac arriba a ser el poble dels estats units, desembocant en un símbol, Pamela Anderson, dins d’un sac. I és que el gag ens vol ensenyar alguna cosa i pretén tenir una base crítica, però fracassa. A canvi, obtenim un seguit d’històries delirants que cusen la cinta per arribar a l’hora i vint minuts de compromís.
Tot i així, no nego haver rigut i haver-me quedat perplex davant la grandesa de Baron Cohen i com arriba a enredar la gent. Per cert, Ederlezi? Bregovic, ja ho sabies?
v - Borat: Cultural Learnings of America for Make Benefit Glorious Nation of Kazakhstan
