cine gumets

Murder Party

Si bé es pot dir en favor seu que és valenta i intenta transmetre força coses (comèdia, friquisme, terror, crítica, reflexió), prenent com a referència què és l'art i què són els artistes, és trist veure com fracassa estrepitosament en cada una d'elles.

v - Murder Party

Eraserhead

Potser arribarà el dia que pensi que Lynch m'està prenent el pèl, marejant la perdiu amb vés a saber quines preses estranyes que no tenen altra raó de ser que la de confondre al personal.
Però fins llavors, continuaré meravellat pels ambients, per les rareses i per no acabar de tenir clar què recollons m'està explicant.
I Eraserhead, el seu primer llargmetratge, senta les bases per a que tot això sigui així.

v - Eraserhead

The Amityville Horror (2005) (La Morada del Miedo)

Després de tot, jo continuo confiant amb que es poden fer bones pel·lícules de fantasmes i de cases encantades. Amb al·lucinacions o fantasmes reals que dirigeixen tota una família o una persona a un rampell de bogeria homicida (i no parlo només per The Shining).
Remakes barats i amb poques ganes i menys idees com aquest no em faran canviar d'opinió, per molt que me la facin trontollar perillosament.

Per cert, lliçó del dia: No t'hipotequis si no ho pots pagar. Potser fa tard per molts, però és un consell tan útil com evident.

v - The Amityville Horror (2005) (La Morada del Miedo)

Amityville VIII - Dollhouse

Si s'ha arribat a filmar una vuitena part, tot val. No hi ha normes. Que els surt de la polla treure's de la màniga una rèplica de la casa original en miniatura? Doncs es fa, i punt. Tothom a callar i a esperar que acabi.

rev - Amityville VIII - Dollhouse

Amityville VII - A New Generation

Si els vuitanta van ser la dècada de les seqüeles dolentes en 3D, els noranta van ser la de les noves generacions.
El que s'havia fet anteriorment ja no valia, i s'havia de renovar. Una miqueta com un projecte de l'onada de remakes que ens inunda ara mateix, però a menor escala.
Ara l'assassí que va generar tota la història s'apareix a través d'un mirall al seu fill. I passen coses.

v - Amityville VII - A New Generation

Amityville 1992 - It's All About Time

Com vaig poder arribar a aquest punt, us podreu preguntar, però no obtindríeu una resposta satisfactòria. És estiu i no és la primera vegada que faig coses per l'estil.
En aquesta l'esperit maligne està en un rellotge. Potser a la propera està en una nevera. O en una torradora. O en una figureta de Lladró. El mal és imprevisible.

rev - Amityville 1992 - It's All About Time

The Amityville Curse

Algú creia que una vegada es feia una seqüela on el desencadenant de les històries precedents es traslladava gratuïtament a un altre lloc ja no es podria caure més baix? Continueu suposant, per exemple que el més avall que es pot caure és agafant un guió que no té absolutament res a veure amb la nostra història, hi afegim un parell d'escenes i li canviem el títol... i apa, ja tenim la nostra cinquena part a punt pels videoclubs!

v - The Amityville Curse

Amityville IV - The Evil Escapes

Quan responsables de fer una tercera obliden que al final de la segona l'element central de la saga va ser destruït, i fan com si res, llavors el millor és no esperar-ne absolutament res coherent.
Que deixin la casa en peu, traslladin l'esperit maligne a una làmpada increïblement lletja i el portin cap a California, si volen. Que fotin el que els surti de la puta polla.

rev - Amityville IV - The Evil Escapes

Amityville 3D - The Demon

Resulta tan temptador, quan has de fer una tercera part, afegir una D al 3 i fer-ho tot tridimensional... I encara més temptador era a principis dels vuitanta. Donar unes ulleres amb celofan de dos colors a l'entrada del cine havia de molar cosa bèstia. I anar a un cine on amb l'entrada et donaven unes ulleres amb celofan de dos colors, molt més.
Les ulleres eren l'important, el que es veiés a través d'elles era el de menys.

v - Amityville 3D - The Demon

Amityville 2 - The Possession

Fer seqüeles pot ser una tasca ben senzilla, i en casos com aquest fins i tot jo em veuria amb cor de fer una segona part.
Hi posem una casa, una família amb filla de bon veure, un parell de capellans, unes quantes mosques i ¡apa! Tot ben barrejadet i a veure què en surt. No gran cosa, però això seria el de menys.

v - Amityville 2 - The Possession

The Amityville Horror (Terror en Amityville)

El tema aquest de les cases encantades té el seu encant, en el fons. La llàstima és que, inevitablement, en algun lloc rere les portes que es tanquen, els mobles que es mouen i la sang que supura de les parets hi ha algú prenent-nos el pèl.

Aquesta diuen que va ser una història real, que cap allà als anys 70 va moure força lletra. La història real rere la història real? Una família compra una casa que no pot pagar, i assetjats pels deutes remouen el passat recent de la casa, on troben un assassinat múltiple. A partir d'aquí, llibres, una pel·lícula, set seqüeles, un remake... i beneficis.
Que en som, de burros, tots plegats.

rev - The Amityville Horror (Terror en Amityville)

The Signal

Per fer obres mestres cal conjuntar un munt de factors diferents, i és una feina increïblement dura que requereix també bona part de sort.
Per fer bones pel·lícules calen menys coses, però igualment no és fàcil, com no resulta tampoc senzill ser competent amb qualsevol treball.

Però fa ràbia, que quan te trobes una pel·lícula que està feta amb una mínima competència i originalitat, tot i no ser res de l'altre món, sorprengui. Aquest seria el cas.

v - The Signal

House of the Dead 2 (El Amanecer de los Zombies)

D'entre els molts tòpics vàlids per les pel·lícules dolentes de terror, un dels més divertits és aquell que diu que la millor manera de despistar els que cometen la temeritat de mirar-ne una és posar-hi unes quantes rosses en pilotes.

Una única rossa morta en pilotes no aconsegueix amagar el munt de merda que és aquesta. Intent fallit.

v - House of the Dead 2 (El Amanecer de los Zombies)

Graveyard Shift (La Fosa Común)

Una més de les mil adaptacions mediocres de llibres, relats o la llista del súper del gran mestre dels bestsellers de terror que es van fer durant els 80 i 90.
Tot i ser un producte amb potencial per ser increïblement ridícul, diversos petits factors sumen per aconseguir que sigui ridícul a seques. Sang, rates, rates i en Brad Dourif fent d'ell mateix.

v - Graveyard Shift (La Fosa Común)

Borderline Cult

Creia que mai arribaria aquest dia, però finalment puc dir que acabo de veure "la pitjor pel·lícula mai filmada". Sé que no és cert, i que jo mateix ho comprovaré segurament abans del que imagino i espero, però ara necessito dir-ho.

Quan en vaig veure el títol vaig creure que aniria d'alguna secta de borderlines, de gent tirant a curteta, però una vegada vista me n'adono que els únics borderlines són l'equip responsable d'aquesta atrocitat. I els que la mirem, és clar...

No hi ha absolutament res que la salvi mínimament. De fet, és la cosa més semblant a una pel·lícula porno que us pugueu imaginar, excepte que les pel·lícules porno acostumen a explicar el camí que porta a un o diversos orgasmes, mentre que aquí no se'ns explica absolutament res.
Tres assassins maten a la frontera mexicana. Maten. Maten. Continuen matant. No passa res. Maten. Encara maten. Res. Tampoc res. Maten. Fi.

v - Borderline Cult

Jack Frost 2 - Revenge of the Mutant Killer Snowman

Hi ha coses que no s'han de preguntar. Com ara com collons ha arribat al meu reproductor una pel·lícula protagonitzada per un assassí psicòpata, reencarnat en un ninot de neu, que busca venjança en una illa tropical. Com ara quin tipus de mamífer no placentari devia encarregar-se del guió. Com ara qui pot riure amb aquesta pel·lícula. Com ara per què collons no n'aprenc ni a hòsties.

v - Jack Frost 2 - Revenge of the Mutant Killer Snowman

Feast

Quan algú us vingui presumint d'haver aconseguit una mescla perfectament equilibrada de terror, sang i humor... desconfieu.
Si aquest algú ha guanyat la possibilitat de fer la pel·lícula en un reality show televisiu... fugiu.

Bé, per ser justos, té algun punt interessant, i a estones es mira ben de gust, però al final no deixa de ser totalment oblidable.

v - Feast

Unrest

Què queda, per aconseguir que una miqueta de gent vingui a veure la teva pel·lícula dolenta de terror, quan no tens ni un guió potable, ni uns actors competents, ni una fotografia clara, ni uns efectes creïbles, ni...

Una opció, és canviar-li el títol, rodar un parell de noves escenes, i dir que és la novena part de Hellraiser o la desena d'Amityville.
Una altra, igual de digna, és posar com a frase promocional que has utilitzat cadàvers reals.
La pel·lícula continuarà sent una merda infumable, però al menys les pèrdues seran menors.

v - Unrest

Doomsday

És estiu, i a l'estiu acostumen a venir prou de gust les pel·lícules amb molta sang, violència, evisceracions extremes, molta més sang, decapitacions, instruments tallants diversos i, així de manera general i per resumir, sang.
Si a més hi afegim un virus mortal per aquí, una societat medieval per allà, uns guerrers postapocalíptics de la carretera més enllà, i ho amanim tot amb musiqueta vuitantera selecta i la guia mestra d'aquest home que a cada pel·lícula que fa tira més cap a geni... Doomsday!!

v - Doomsday

Believers

Senyor Myrick, fa gairebé deu anys vostè i el seu amic Sánchez van demostrar al món sencer que tot i ser grans estrategs publicitaris, cinematogràficament són uns putos incapacitats. No cal que insisteixi en reafirmar al món sencer això segon. Ho sabem. Ja ho sabem.

v - Believers

Ilsa, She Wolf of the SS

Nazis, pits monstruosos, tortura gratuïta, castracions, experiments mengelians, ereccions americanes controlables, més pits monstruosos, uniformes, accents variables, enfermeres voluptuoses, electrocucions vaginals... tot això, i més, en un dels productes gràcies als quals ara podem gaudir de Grindhouse.

v - Ilsa, She Wolf of the SS

Insanitarium

Suposo que és bastant significatiu, que després de mirar la pel·lícula el meu principal interès en ella fos intentar trobar coherència en les dimensions de l'hospital i la quantitat d'interns. La conclusió és que és impossible fer-ho.
El que seria pensar en guió i interpretacions, ja ni m'ho he plantejat.

v - Insanitarium

Eskalofrío

Una de les pitjors coses que li pot passar a una pel·lícula és no tenir del tot clar què està explicant. Si és una pel·lícula de vampirs, si és de monstres, de fantasmes, una pel·lícula de terror, un thriller psicològic, si vol espantar amb ocells que surten de manera imprevista o suggerir subtilment un conflicte intern.

Vista Somne i vista aquesta (tres vegades, tres, li vaig dir al qui la va triar que s'ho repensés), algú li hauria de dir al simpàtic Isidro Ortiz i als seus amics guionistes que seria millor per tothom que es plantegessin dedicar-se a alguna altra cosa.

v - Eskalofrío

The Signal

Seguint les línies apocalíptiques tipus 28 Days Later, The Signal contempla la lluita humanitat-contra-humanitat ara no amb un virus, sinó amb una il·lusió multimèdia col·lectiva.
Amb aquesta descripció premeditada, això podria semblar una gran horterada sense gaire gràcia, però la pel·lícula sap treure suc d'una història senzilla i ja vista altres vegades, potenciant-la amb altes dosis de sang i d'humor negre.
Tot i l'excessiva confusió creada deliveradament per emular la senyal, fent-nos perdre un referent clar dins el fil de la pel·lícula, és altament recomanable veure-la en dies amb irremediables ganes de sang... sang!

v - The Signal

Beast from Haunted Cave

Altra vegada la típica pel·lícula basura dels 50, seguint el mateix esquema de merda que totes.
Hi ha un misteri que no s'aclareix, tothom es passa una hora fent coses absurdes i posant cara de pal, cinc minuts abans del final es veu finalment un monstre ridícul, el cremen, fi. Apa, la propera.

v - Beast from Haunted Cave

The Texas Chainsaw Massacre 2

Sempre he trobat en Leatherface i la seva família plenament ridículs. Veure'l córrer amunt i avall cridant amb una serra mecànica parada, amb en Dennis Hopper al costat fent el mateix, no ajuda a canviar d'opinió.

v - The Texas Chainsaw Massacre 2

Army of Darkness

Una passada (massa passada) de volta respecte les anteriors i genials Evil Deads, amb massa poca sang i masses ganes de barrejar èpica, còmedia, aventura i horror. Una fantasmada terrible, que potser pot fer arrancar algun somriure.

v - Army of Darkness

The Cottage

Una pel·lícula anglesa que mescla terror i comèdia? Sempre que passen coses així les comparacions són tan odioses com inevitables, i gairebé sempre l'últim d'arribar hi surt perdent.

En aquest cas, a més, tot i que les interpretacions rendeixen fantàsticament, el guió no està a l'alçada pràcticament en cap moment, ni pel què fa a la comèdia ni al terror.

v - The Cottage

The Quick & the Undead

Un western amb zombis. La premisa sona bé.
Però sonaria millor si no fos per dos petits detalls. El primer, que ja s'ha fet, abans i millor. I el segon, però no menys important, que és un munt de merda tan increïblement insuportable que en cas d'existir un déu aquest hauria evitat el naixement de tots i cada un dels seus responsables, incloent-hi les seves mascotes.

v - The Quick & the Undead

The Invisible Man

A vegades, una pel·lícula magnífica es pot definir només per l'insultant abisme entre ella i una terrible reutilització de les mateixes bases 70 anys més tard.
Però The Invisible Man (1933) és molt més que això, tot i comptar amb un guió igual de senzill: aconsegueix elevar eficaçment un fet recurrent en l'imaginari col·lectiu a un angoixant terror de masses.
Que amb una idea senzilla i uns efectes especials rudimentaris però molt efectius, pot arribar a produïr el mateix que ara intenten causar els atacs terroristes i les invasions interplanetàries-interdimensionals, vaja.

v - The Invisible Man

The Ruins

L'11-S ha acabat tenint un doble efecte brutal sobre el cinema de Hollywood. Per una banda, mai abans s'havia destruït tantes vegades en tan poc temps la humanitat, sobretot a mans d'enemics tan invisibles com letals, contra els quals no hi ha resposta ni salvació possible.
De manera paral·lela, sembla ser que ha nascut un nou subgènere dins el cinema de terror, on una sèrie de pel·lícules han sorgit sota una única sinopsi: "Un grup de joves americans cometen la temeritat de sortir del seu país, error que paguen amb les seves vides".
Gairebé semblaria que els Estats Units saben que no són precisament estimats de manera general, fora de les seves fronteres, i això els espanta.
Clar, que també es pot donar el cas que sigui jo, qui busca fer un anàlisi on no pot ser fet.

v - The Ruins

The Mist

Correcta, sorprenent, colpidora i amb gotetes (o gotasses) de The Thing.
Què més es pot demanar?

v - The Mist

Seed

Hi he tornat. Ho sabia però ho he tornat a fer. He mirat una altra pel·lícula seva.
No es pot negar que el paio s'hi esforça, i segurament que en treu un benefici bastant enorme, d'això de ser considerat el pitjor director de cinema de l'actualitat, però potser ja seria hora d'adonar-se que això no és "lo seu".

Val a dir, però, que tot l'espectacle que hi ha muntat al voltant del director i l'escena final de la pel·lícula li fan pujar un parell de punts.

v - Seed

Teeth

Teeth és una pel·lícula que resulta simpàtica, amb una frescor que s'encomana, però que a mesura que avança va posant de més i més mala llet. I és que per molt que faci somriure, queda en tot moment la molesta sensació que és una història increïblement desaprofitada. Volent anar a molts llocs, es queda a mig camí de tot arreu, i acaba no fent por, no fent riure, no fent pensar i generant un cabreig contingut.

Tot i això, crec que és d'agrair que com a mínim intenta amb ganes tot el que no aconsegueix, cosa que la majoria de pel·lícules similars ni es molesten a fer.

v - Teeth

Tooth & Nail

Si la paraula "caníbal" és cinematogràficament tan atractiva, i "postapocalíptic" ho és més encara, molt malament s'ha de fer perquè una pel·lícula centrada en un grup de caníbals en un futur postapocalíptic sigui una cosa tan increïblement infumable com Tooth & Nail.
Sí, hi surten en Michael Madsen i en Vinnie Jones de secundaris, però ja sabem que sense res més que això no s'arriba gaire més enllà de la paròdia involuntària.

v - Tooth & Nail

Shrooms

És curiós veure com el que aparentment comença com una pel·lícula amb un rerefons antidrogues n'acaba sent una meravellosa apologia.

I és que l'única manera de gaudir d'aquesta increïble merda és fotent-te una bona dosi de bolets.

v - Shrooms

Ovejas Asesinas

Us agraden les ovelles? Així peludetes, simpàtiques i tranquil·les? Penseu que mereixen alguna cosa millor que viure obeint un gos? Aquesta és la vostra pel·lícula.
La venjança de les ovelles és terrible i, cal dir-ho, la seva primera víctima és un vegetarià odiós.
I això mola molt.
A destacar també els imagables diàlegs fengshui-vegeta-hippinians de la rosseta bonica.
Una meravella.

v - Black Sheep

Evil Dead II

Història millorada respecte The Evil Dead, remake fantàstic, sang a dojo, i alegria, molta alegria al cos.

v - Evil Dead II

I Am Legend

Tot i que diuen que, com sempre, el llibre és molt millor... com a pel·lícula de 'zombies' (o el que sigui que derivi d'aquests), I Am Legend es col·loca en el grup de les millors.
Per una ambientació extraordinària, per un ritme adequat, per un Will Smith que no fa ràbia i per una història que, tot i el final, es fa lleugera i enganxa i apassiona sense masses ingredients.
Hauré de posar el llibre a la cua de coses que he de llegir.

v - I Am Legend

The Evil Dead

Tenia ganes de sang, de molta sang.
I ja us dic ara que The Evil Dead va complir les expectatives.

v - The Evil Dead

Teeth

El tema promet. El principi entusiasma.
I tota la resta és un seguit de tòpics inconnexos, personatges odiosos i situacions rocambolesques i previsibles, que no van enlloc més que cap a l'intent de perpetrar una nova saga tipus Scream però amb una vagina en comtes d'un assassí en sèrie psicòpata.
El pitjor de tot és que la pel·lícula es carrega justament allò que fa que el tema sigui interessant, i converteix el símbol de la vagina dentata en una simple arma per tallar polles.
Però la sang i tallar polles mola, i és que alguna cosa bona ha de tenir.

v - Teeth

The Messengers

No tinc paraula.
Fa un temps, a Sitges, a mitja marató golfa, vaig prometre que els putos germans Pang no em tornarien a prendre el pèl.
Doncs bé, aquí em teniu. Poso la meva dignitat a la vostra disposició.

v - The Messengers