cine gumets

Feast II - Sloppy Seconds

Thu, 20 Nov 2008 17:10:10 +0100

Si bé la primera part era una cosa pretesament divertida i grollera amb molta sang que no acabava d'arrencar del tot, tot i mostrar a estones un potencial més que digne, aquesta ja no arriba ni tan sols a apuntar maneres com a pel·lícula decent. Havent renunciat (aparentment) a tota pretensió cinematogràfica, l'únic que es pot gaudir mínimament són algunes escenes i idees deslligades.
La bona notícia és que algunes d'aquestes, tot i que sigui a batzegades i sense sentit, acaben resultant realment meritòries.

v - Feast II - Sloppy Seconds

Narayama Bushiko

Thu, 20 Nov 2008 15:00:34 +0100

Que el cinema oriental és fonamentalment diferent del "nostre" és un fet incontestable. Cada un té les seves bases, i en aquesta pel·lícula es fa més evident que en cap altra l'origen teatral del ritme pausat i els silencis que generalment caracteritzen el cinema japonès.

A més, després de veure amb interès com a Dogville i Manderlay es feia cinema teatralitzat (o a l'inversa), i gaudir-ho, és també recomfortant veure que fa 50 anys ja es feia en un altre lloc.

v - Narayama Bushiko

The Crazies

Thu, 20 Nov 2008 00:08:55 +0100

Just ara, quan les pel·lícules de zombis on no hi surten zombis són una cosa ben habitual, i n'hem pogut veure unes quantes obres tirant a mestres, resulta especialment sorprenent descobrir que fa més de trenta anys el mestre indiscutible del cinema de zombis ja en feia.

Diguem-ne infectats, que és un virus, que no són morts i tot el que vulgueu, però des del mateix moment en què hi fotem en Romero, en George A. Romero, pel mig, això són putes pel·lícules de zombis. I punt.

v - The Crazies

Jules et Jim

Sun, 02 Nov 2008 15:44:00 +0100

Una mirada innocent però cruel a l'amistat i a l'amor.
Un pas del temps caòtic i malaltís que potencia i que traeix tot un cercle d'atraccions, com si es tractés d'un simple joc de maneres contraposades de veure-hi.
Un muntatge fresc i atrevit, d'una simplesa absorbent i atractiva que cal visionar per veure-hi la inspiració de molts llargmetratges posteriors.

v - Jules et Jim

Dèmoni

Sun, 02 Nov 2008 13:49:13 +0100

Terribles anys 80, personatges idiotes, un escenari envejable, sang i zombies.
Es pot demanar alguna cosa més (o menys)? De fet sí: que no fos tan terriblement dolenta.
Però llavors segurament perdria tota la seva gràcia.

v - Dèmoni

Rosemary's Baby

Sat, 01 Nov 2008 22:25:00 +0100

Si bé el temps li ha passat factura (en personatges, en diàlegs, en banda sonora), Rosemary's Baby manté la gràcia, la tensió i l'originalitat. Cosa que s'agraeix, i molt.

rev - Rosemary's Baby (La Semilla del Diablo)

Speed Racer

Fri, 17 Oct 2008 22:10:00 +0100

Perdona'm pare, que he pecat: em vaig preguntar el per què els Wachowski havien de fer una cosa així, no hi veia el sentit i era reticent a veure-la.
Perdona'm pare, per haver dubtat.
Speed Racer és intel·ligent, divertida, compta amb un bon guió (tot i basar-se en el que es basa) i és una excel·lent pel·lícula d'entreteniment.
I per si això fos poc, no s'avergonyeix gens ni mica de rodar en croma, aconseguint un resultat visual espectacular.
Una petita meravella inesperada, un magnífic parèntesi en les obres transcendents d'aquests germans genials.

v - Speed Racer

Iron Man

Tue, 14 Oct 2008 15:05:00 +0100

Vivim en temps estranys, temps de convulsions, temps d'interessos i d'extrems.
Temps en els quals es poden crear les bírries més grans de la història amb superherois, però també temps on uns comptats productes de còmic es poden elevar a bona pel·lícula d'entreteniment, amb un bon guió, bones interpretacions i bon equilibri d'efectes especials i història.
I Iron Man és sens dubte, i per sort, del segon tipus.

v - Iron Man

Tôkyô Zankoku Keisatsu (Tokyo Gore Police)

Sun, 12 Oct 2008 21:46:57 +0100

Un requisit indispensable per mirar Tokyo Gore Police és la desconnexió prèvia del cervell. Una vegada fet això, ja podem riure sense parar amb les amputacions, els aspersors sanguinis, els anuncis de la tele i tot en general, rematant-ho amb les cames amputades reconvertides en retropropulsors.
Dolenta, dolenta, dolenta. Però com mola, aquesta merda ridícula!

v - Tôkyô Zankoku Keisatsu (Tokyo Gore Police)

Mum & Dad

Sun, 12 Oct 2008 21:18:45 +0100

La sorpresa de la nit, i de tot el festival.
El director era a la sala, i va sortir al principi de la marató a presentar-la, tot i que es va projectar la tercera. Semblava un paio molt maco. Després va seguir la resta de pel·lícules de la marató des d'un reservat que quedava just al costat d'on estàvem, i vaig poder-lo veure ben nerviós, mossegant-se les ungles, mentre esperava que comencés (potser hi van tenir alguna cosa a veure els xiulets que es van sentir a l'anterior).
És per tot això que em va saber un greu enorme que la seva pel·lícula fos una merda tan increïblement gran. De fet, una merda tan enorme que per molt que hi pensi no recordo haver-ne vist cap de remotament similar en tots els anys que fa que vaig per allà.
Una llàstima. Pobret.

v - Mum & Dad

Acolytes

Sun, 12 Oct 2008 19:33:19 +0100

Freda, asèptica, neta. Aprofita a la perfecció els meravellosos boscos australians i unes interpretacions notables, sobretot pel què respecta al quartet de personatges més rellevants. A estones, un ritme meravellosament lentíssim que va arribar a arrencar uns quants xiulets d'avorriment a la sala (per mi, totalment immerescuts), per arribar finalment a una culminació tan crua com directa, sense concessions.
Amb molta diferència, el millor de la nit.
A la banda dels contres, una història artificialment retorçada que no s'arriba a desenvolupar amb tota la competència que seria desitjable, de manera que acaba sent confosa i a estones avorrida. Relacions prescindibles entre personatges i girs innecessaris que acaben llastrant el que explicat amb menys voltes hauria sigut l'última fita del fantàstic australià, que és un cinema sempre interessant de veure, però al qual a mi personalment sempre m'ha costat entrar.

v - Acolytes

100 Feet

Sun, 12 Oct 2008 18:11:47 +0100

La idea a priori promet bastant, una mena de mescla de The Entity i Disturbia amb una dona que no pot sortir de la casa on hi ha el fantasma del seu marit maltractador.
Malauradament, s'acaba assemblant més a la segona que a la primera, i unes quantes seqüències de sang ben convincents i ben treballades no serveixen per arreglar hora i mitja de convencionalismes i intranscendència continuada.

v - 100 Feet

City of Ember

Sun, 12 Oct 2008 17:59:09 +0100

Si li busquéssim una qualitat a City of Ember, aquesta seria per mi haver inaugurat un nou gènere. El de les pel·lícules postapocalíptiques per nens.
La fi del món convertida en un divertit parc aquàtic ple de rampes impossibles i desafiaments múltiples de tota llei física i geològica. Baixar per pujar, corrents d'aigua ascendent, tecnologia retrofuturista d'estar per casa, insectes gegants. Ja sabeu, aquestes coses que només es poden perdonar mirant-les amb uns altres ulls, més innocents, cosa que no sempre és possible.

v - City of Ember

Tokyo Gore Police

Sun, 12 Oct 2008 17:10:00 +0100

És cert: l'última pel·lícula, la de les 6 del matí, és esperada amb unes ferotges ganes de fer conya, i Tokyo Gore Police és idònia per aconseguir-ho.
Sang, més sang, molta més sang, amputacions, ferides que es converteixen en armes letals, venjances creuades i tornades a creuar, i uns gags, muntatge, guió i producció horribles.
Aquesta cosa es manté al límit entre el cine fet per enfotre-te'n amb ganes i la més immensa brossa. I potser aquesta és la seva gràcia.

Sitges 2008 . 11.10.2008 . marató . 4
v - Tôkyô zankoku keisatsu

Mum & Dad

Sun, 12 Oct 2008 16:57:00 +0100

És estrany: tot i sobrar-li més de la meitat del metratge (per repetitiva i per cansant), tot i que abusi d'uns avions pesats i que no tingui un final a l'alçada del que era desitjable esperar, aquesta la recordaré. Encara que només sigui pels valors familiars i pel pertorbat del pare masturbant-se amb un trossot de carn.

Sitges 2008 . 11.10.2008 . marató . 3
v - Mum & Dad