cine gumets

Girara no Gyakushû - Tôya-ko Samitto Kikiippatsu

Em costaria creure que ningú dels que ahir estàvem fent cua al Retiro per veure això no tingués del tot clar què esperar d'una pel·lícula d'aquest home, però en tot cas quan abans d'entrar aquests despistats van veure com els passava pel costat el productor amb un barret amb forma de Guilala alguna cosa deurien començar a sospitar.
Després de (ja ho sabeu, ho repeteixo i ho repetim tot sovint) koales oficinistes, calamars boxejadors, crancs porters... i just abans de gats cuiners, una pel·lícula amb un monstre godzillós totalment ridícul no ens hauria de sorprendre de cap manera.
No ens hauria de sorprendre, però sí que ens hauria de fer riure. I molt!

No cal explicar els gags ni el que conté, simplement mireu-la i gaudiu-ne com si fóssiu nens, que és simplement el que pretén.

v - Girara no Gyakushû - Tôya-ko Samitto Kikiippatsu (Monster X Strikes Back - Attack on the G8 Summit)

comèdia - kaiju

5.10.2008 - 13:02 - 0 comentaris -

Monster X Strikes Back: Attack on the G8 Summit

per jordi

En Minoru Kawasaki no n'ha tingut prou amb un calamar boxejador o un koala sospitós d'assassinat, no. En Minoru no en té prou amb presentar-se amb el seu productor amb un barret de Guilala i ell mateix amb la màscara del Takemajin, el Déu Takeshi Kitano que ha de salvar al món de totes les espores que es volen reproduïr i destruïr la Terra.
En Minoru no en té prou amb tot això i es treu de la màniga una pel·lícula deliberadament matussera, amb una cimera del G8 (atenció a la caracterització dels presidents!) amenitzada per l'aparició d'un monstre d'aparença estranya que destrueix tot el que troba al seu pas, sense que els líders mundials siguin massa capaços de fer res per impedir-ho...
Per descomptat que la pel·lícula és una paròdia i homenatge a si mateixa, a la seva predecessora i al gènere; i que tot plegat és una broma enorme feta de manera barroera i amb algunes seqüències un pèl massa pesades.
Però barroer no vol dir ni dolent ni menyspreable: com sinó haguéssim pogut passar aquesta gran estona rient fins aconseguir agulletes a les galtes?
Aquest home és ja un amenitzador imprescindible de la meva col·lecció de pel·lícules preferides.
(i... merda! per què no he portat el dvd de koala kacho per a que me'l firmi? m'he hagut de conformar amb l'entrada guixada...)

Sitges 2008 . 4.10.2008 . sessió 1
v - Girara no gyakushû: Tôya-ko Samitto kikiippatsu

acció - comèdia - kaiju

5.10.2008 - 00:42 - 1 comentaris -

Dai-Nipponjin (Big Man Japan)

per pere

Aquests putos japos estan totalment sonats. Quan creus haver-ho vist ja tot (un calamar que fa lluita lliure, una dona immortal, un koala oficinista, una nena amb una doble gegantina que només veu ella o zombis sortint d'un abocador) es despengen amb qualsevol cosa més demencial encara.
Com ara un home que pot créixer fins assolir mida Godzilla per fer lluites televisades amb els monstres més impossibles (menció destacada pel pollet plumat sense cap i amb un ull gegant a la punta d'una mena de polla retràctil).
Jo desisteixo, ja em poden venir amb qualsevol cosa, que jo em nego a sorprendre'm mai més.

v - Dai-Nipponjin (Big Man Japan)

comèdia - kaiju

26.08.2008 - 16:26 - 0 comentaris -

Gamera tai Shinkai kaijû Jigura (Gamera vs Zigra)

per pere

I si en el cas anterior calien desconnexions neuronals, en aquest ja ni en parlem. Només cal dir que no estic segur de contra què lluitava la tortuga gegant que escup foc i és amiga dels nens. Diria que era un tauró (gegant, per suposat) de l'espai, però no n'estic del tot segur.

v - Gamera tai Shinkai kaijû Jigura (Gamera vs Zigra)

kaiju

11.08.2008 - 14:22 - 0 comentaris -

Gojira tai Megagirasu: Jî Shômetsu Sakusen (Godzilla vs Megaguirus)

per pere

Realment, s'han de desconnectar moltes coses, en aquesta cosa anomenada cervell, per posar-se a mirar una pel·lícula on un llangardaix gegant que s'alimenta de radiació comença a barallar-se amb una mena de rantell gegant encreuat de sargantana.

v - Gojira tai Megagirasu: Jî Shômetsu Sakusen (Godzilla vs Megaguirus)

kaiju

11.08.2008 - 14:12 - 0 comentaris -

Pulgasari

per pere

A vegades passa que la història d'una pel·lícula és bastant més interessant que la pel·lícula en sí. Pulgasari seria un dels exemples més clars d'això.

Resulta que l'actual "estimat líder" de Corea del Nord és un apassionat del cinema, en especial li encanten les pel·lícules de Friday the 13th, Rambo, James Bond i Godzilla. Ha arribat a escriure'n algun llibre, però el més interessant va venir quan es va encaparrar a fer una pel·lícula de monstres. Tenint en compte que la indústria cinematogràfica nordcoreana no passa per ser un referent mundial (petits efectes col·laterals dels totalitarismes, res important) va decidir buscar-se els empleats fora, de manera que va fer segrestar el director sudcoreà Shin Sang-ok. L'home va passar segrestat uns deu anys, fent propaganda, però això ja seria una altra història menys divertida.

Amb la febre americana pels remakes seria tan interessant com irònic, que fessin el d'aquesta...

rev - Pulgasari

acció - fantasia - kaiju