29.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 00:40
Són les 00.27, i si no fos perquè el puto argentí m'ha promès cervesa i futbol demà, ara mateix estaria cridant
"Estáfingiendo!!! Estáfingiendooooo!!!! Fedeeee!!! Quenoloveeeees???!!!". El tiu just ahir va tornar de Saragossa, on va deixar la nòvia dels últims dos anys (crec). Ara el tinc a l'habitació del costat, follant com un semental amb una altra. I amb aquestes parets de merda, clar, els tinc aquí al costat amb mi.
I sí, m'hi jugo l'ou esquerre que la tia (que no conec, ni he vist) està fingint. Gemecs de peli porno. Es nota clarament com el que porta el ritme és ell, i ella es limita a anar gemegant monòtonament a cada embestida.
"Aaaaaahhh.... ahhhh.... AAAaaaaahhh!!!!". Gemecs de peli porno ambiental.
Cop de polla cap aquí, gemec cap allà, augment d'intensitat dels gemecs, tot i que sense cap canvi de ritme... i de cop l'argentí comença a parlar i la tia a riure amb aquells riures tontos que són més falsos que un orgasme fingit.
Fi.En el fons ho sento per ella.
28.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 15:01
Continuant amb la llista oberta de coses que he de fer abans de morir...
4.
Entrar plorant a una església on s'hi celebri un casament qualsevol tot cridant "aturin aquesta farsa!".
Inventar-me una història sadomasoquista amb el nuvi de protagonista.
Gaudir del banquet i de l'espectacle.
5.
Entrar a una biblioteca universitària i agafar un llibre ben enorme de física teòrica. Cridar tant fort com pugui: "No!!! No!!! Us tinc dit que això no és veritat!!! Insensats!!!!". Cremar el llibre.
Intentar que no hi hagi morts.
6.
Anar a un Telepizza i demanar un pizza de frigopiè. Exaltar-me i demanar el full de reclamacions. Acudir al tribunal d'arbitratge i exigir ser indemnitzat per la vulneració als meus drets com a consumidor.
Cobrar indemnització.
7.
Anar a un Mercadona i injectar laxant veterinari a un bistec o taronja a l'atzar.
Controlar diaris i telenotícies.
26.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 18:41
És llei de vida que qui comet un error ho ha de pagar, d'una manera o altra. Així per exemple existeixen les presons pels qui se salten les lleis, els sopars familiars pels qui tenen família, les patades als collons pels gilipolles i el patiment etern a l'infern per tota la resta, o pels que se salven de l'anterior.
Resulta que qui més qui menys, tots hem comès algun error, a la nostra vida. Jo, sense anar més lluny, fa gairebé deu anys em vaig posar a estudiar Biologia. Sí, sí, ja ho sé, però he de dir a favor meu que era jove, inexpert, i blah-blah-blah... En tot cas, el preu que hem de pagar, jo i la resta, per aquest error és haver de sentir una vegada i una altra preguntes que comencen amb un
"Tu que ets biòleg..." i acaben de multitud de maneres absurdes o estúpides.
Com a biòlegs, com hem de reaccionar a aquest suplici? La manera clàssica és posar cara de tonto i respondre qualsevol cosa amb un somriure estúpid. Posem-hi fi. Us dono unes quantes possibilitats.
Nota: post fet mà a mà amb en Gerard, amb col·laboracions d'en Marçal i en Txeqe.
"Tu que ets biòleg...
26.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 00:11
Aquests darrers dies, en els quals estan augmentant a un ritme vertiginós les meves ganes de
matar i
destruir el món, he decidit iniciar una llista oberta de coses que he de fer abans de morir. Intueixo que en alguns casos el més adequat seria dir
"just, just abans de morir de manera violenta i amb gran patiment", però estendre'm en aquest aspecte ja m'apartaria del tema.
Apavingasomhitots!
1.Posar-me una disfressa de Godzilla i anar a passar la tarda a
"Catalunya en miniatura".
Fer plorar nens.
2.Aprendre claqué, comprar-me un iPod, omplir-lo amb la banda sonora de Tap Dogs i recórrer el
metro de Madrid, sortint de Plaza Castilla amb la línia 1, transbord a la 6 a Cuatro Caminos, fins a Nuevos Ministerios, on passaria a la 10, que deixaria a Alonso Martínez per agafar la 5 fins a Núñez de Balboa, amb transbord a la 9 fins Colombia, des d'on arribaria a la T4 de Barajas amb la 8, tot ballant sense parar.
No ser detingut ni apallissat pels
segurates de Prosegur.
3.Anar a Vaquèira-Beret per les festes de Nadal. Colar-me a una negra muntanya a través. Baixar-la en pilotes sobre un sac de plàstic tot cridant "
Juanca!! No hay huevos! No hay huevos!!!".
Evitar el Tribunal Suprem.
24.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 22:53
Avui m'han explicat una anècdota "de risses" completament real. Al menys no hi ha res que em faci dubtar dels qui m'ho han explicat.
Madrid, nit d'un dia qualsevol
Un restaurant més de la cadena VIP's (omnipresent)Crits a la cuinaEnter TREBALLADOR IRAT, amb cara iradaTREBALLADOR IRATdirigint-se a la clientelaY todos vosotros estais colaborando en esta mierda capitalista.
CLIENTELAPerplexitat! Perplexitat!!
TREBALLADOR IRATY que sepais que me he meado en la salsa de los nachos!!!!!!
Exeunt TREBALLADOR IRATPer estrany que soni, crec que hauria pagat per estar en aquell moment al restaurant, menjant-me uns nachos. Els qui ho estaven fent segur que van conèixer nous sentiments i noves sensacions que jo mai podré gaudir.
23.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 14:57
caminant però aquest no seria el tema. O no del tot. Podria, de fet, dir alguna cosa a l'atzar. Alguna cosa que contingués la partícula "amb aital anhel d'esperança", o millor encara, "amb aital anhel verd d'esperança" i podria guanyar el StJordi. Amb dos collons. Amb dos collons farsants de proporcions apocalíptiques, tot s'ha de dir. Admetre
Translúcidquan miro dins meu només veig tres coses autèntiques, Una. la puta mania que tinc d'intentar pronosticar el comportament dels semàfors, Dos. no sé nedar, Tres. diuen que la perversió dels signes de puntuació és una aposta arriscada, però ara que qualsevol imbècil presumeix d'escriure llibres sense punts no conèixer la utilitat del punt i coma punticoma punt-i-coma punt'i'coma és el pitjor dels meus malsons. De les meves realitats. de les meves realitats vull dir però és que per transmetre la immediatesa del fil dels meus pensaments no em serveix no puntuar perquè jo en definició resulto ser una persona pausada fins i tot quan penso penso amb comes, o és que hi ha algun tros d'imbècil que pensi de manera ininterrompuda?
visualitzo els punts
de fet, aquí n'hi ha un.
15.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 21:09
Fact #1Extracte d'una conversa de fa dos dies:
- Laura, estás muy morena!
- Sí, todo el mundo me dice. Puede que tengo un poco moreno, es raro ver alemana morena. Yo no sé.
Fact #2Detall d'un producte vist en una de les estanteries que té l'alemanya al lavabo:
Fact #3Fragment de la descripció del producte, tal i com es pot llegir a l'etiqueta:
"Hidratante corporal efecto bronceado. Sus agentes bronceadores proporcionan un ligero tono dorado de forma gradual."
Insert conclusions here:
_______________________________________________________________________
11.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 11:20
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
To: 'Al Jan' (joan.laporta@fcbarcelona.cat)
From: iosodeu@hotmail.com
Subject: Oferta traspàs
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ei, Al Jan!
Tal com parlàvem l'altre dia, he comentat amb el meu soci capitalista la possibilitat de presentar una oferta en ferm per algun dels futbolistes que teniu
apartats del grup lesionats.
Jo porto 20€ i 97cts a la butxaca, mentre que el soci aporta 2€ i 30cts, per un total de 23€ i 27cts.
Després d'una discussió distesa, valorant amb profunditat les nostres necessitats i els perfils que ja tenim coberts, hem decidit que ens quedem amb el borratxo, que el drogata no ens acaba d'interessar.
Atentament, i esperant una resposta ràpida,
Pere Tubert Juhé
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
To: 'Pere Tubert Juhé' (iosodeu@hotmail.com)
From: joan.laporta@fcbarcelona.cat
CC: txiki.beguiristain@fcbarcelona.cat
Subject: Re: Oferta traspàs
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hola Pere,
A la darrera comissió executiva hem debatut la teva oferta, i en principi el FC Barcelona es mostraria interessat en ella.
Tot i això, t'agrairíem que en propers contactes utilitzis denominacions més clares, ja que els termes 'borratxo' i 'drogata' per fer referència als jugadors
apartats del grup descartats es presten potencialment a confusió.
Posa't amb en contacte amb en Txiki per concretar quin borratxo és el que vols, o si t'interessa un paquet amb més d'un.
Afectuosament,
Joan Laporta i Estruch
10.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 16:27
Boicot a Beijing'o8? Unes putes nenes, és el que sou.
L'any 2008 serà recordat com l'any en què la paraula "boicot" es va veure desposseïda de tota la seva força i significat i va passar a designar una enorme mariconada per nenes amb corbata. Fa un parell d'anys ja es va provar un pla pilot a nivell espanyol per dur a terme aquest desprestigi, quan es va intentar introduir l'accepció "Doncs ara m'enfado i no bec cava, que la sidra és topebona i té més bombolles" a l'entrada del DRAE per
"boicot", però com en tantes d'altres coses, fins que no s'hi posen els americans i/o els europeus la cosa no arriba enlloc.
Ara resulta que els xinesos són la mar de dolents perquè reprimeixen una colla de sectaris guais. Apa, poble oprimit d'una secta molona i simpàtica a ulls de l'home blanc, combinació guanyadora. Anem a veure quines opcions ens dóna la història olímpica menys rigorosa per manifestar el nostre descontent amb la situació tibetana.
Montréal, 1976.Problemàtica: participació de Nova Zelanda, amb postura ambigua dels All Blacks respecte l'apartheid.
Boicot: la majoria de països africans renuncien a participar-hi, amb un total de 28 països.
Moscou, 1980.Problemàtica: invasió soviètica de l'Afganistan com excusa per una guerra de polles internacional.
Boicot: els Estats Units lideren la retirada de 62 països.
Los Angeles, 1984.
Problemàtica: guerra de polles internacional, sense maquillatge.
Boicot: la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i 15 països més renuncien a participar-hi.
Doncs bé, resulta que ara tenim:
Beijing, 2008.Problemàtica: ocupació xinesa del Tibet i polítiques repressives diverses del govern xinès.
Boicot: intents d'apagada de la flama olímpica i suggeriment a instar la presidència de torn de la Unió Europea a estudiar l'adopció d'una postura comuna sobre l'assistència, o no assistència, dels caps d'Estat i de Govern dels països membres a la cerimònia inaugural. Aprovació, amb les esmenes corresponents, d'un text de suport al dalai-lama. Penjada de pancartes i banderes tibetanes.
Estic a l'espera de les manifestacions reclamant que sigui l'esperit olímpic qui venci l'opressió xinesa, buscant un paral·lelisme amb els
Jocs del 1936. Em fotré un fart de riure quan cada vegada que un americà o un francès salti més amunt o més lluny que un xinès ens ho venguin com un triomf de la democràcia i un bri d'esperança pel noble poble tibetà.
Senyors i senyores del parlament europeu. Nens i nenes que compreu ampolles d'aigua i banderetes vermelles i blaves. Deixeu ja de protestar com nenes i comenceu-ho a fer
com ho fan els budistes de veritat.
9.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 21:37
Al final ha acabat passant, era inevitable. Després d'anys i anys de deixadesa, d'un i altre color, la manca d'aigua s'estén de manera inexorable per tot el país. Arribin o no les esperades pluges d'abril, tard o d'hora acabaran arribant les restriccions.
Amics, en aquests moments hem de ser valents. Situacions excepcionals requereixen mesures desesperades, fredes, fins i tot impopulars (aquesta paraula que tan poc agrada als nostres polítics). En temps de sequera incontrolada Catalunya necessita un George Walker Bush que ens guiï.
Sí, ho heu sentit bé. L'única solució raonable a la sequera seria que arribés a presidir-nos una persona de fortes conviccions i poca por a fer el que cal en cada moment.
Resulta, benvolguts lectors, que el 61 per cent del territori de Catalunya és superfície forestal (19589.54 dels seus 32114km²). En total els boscos de Catalunya tenen 2676 milions d’arbres, que representen 380 arbres per cada habitant.
Cada un d'aquests arbres (petits fillsdeputa fotosintètics, a partir d'ara) perd per transpiració uns 200 litres d'aigua cada dia. Fent un parell de simples multiplicacions, tenim que aquests
petits enormes fillsdeputa fotosintètics ens roben 195.348 bilions de litres d'aigua cada any. O el que és el mateix, 195348km
3 d'aigua. O el que és el mateix, 43075.63 vegades la capacitat total dels embassaments catalans. Quaranta-tres mil setanta-cinc coma seixanta-tres.
El consum mitjà d'aigua per càpita a Catalunya és de 137 litres diaris, cosa que representa un consum al cap de l'any de 0.36km
3. Res. Gotetes.
I no només això, amics sinó que cada any el cens forestal augmenta al país en 33.9 milions d'exemplars, en els dotze anys que separen el 1992 del 2004 hi ha hagut un increment de 407 milions d'arbres. Apa, 29.71 bilions de litres més que s'evaporen inútilment.
Serà una mesura impopular, però aquests putos arbres s'han de talar. Ens estan assecant la terra. De la mateixa manera que sense boscos no hi ha incendis, sense boscos no hi ha sequera. Bush president!
He dit. Proclamo.
3.04.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 23:25
Avui ha sigut un dia com qualsevol altre. Ni més divertit, ni més avorrit, ni més interessant, frenètic, estrany, peculiar, irrellevant, memorable, gris, ni més llarg ni més perplexitzant. Avui ha sigut un dia més.
Fins ara, que m'he mig obligat a escriure el típic post d'aniversari i me n'he adonat que no tinc res a dir. Crec que és just el mateix que em va passar el dia del
primer aniversari, i no sé què pensar-ne, per on agafar-ho o com prendre-m'ho.
Buscant inspiració he continuat amb els aniversaris següents, i el que he trobat m'ha sorprès gratament. En el
segon aniversari trobo que vaig aconseguir resumir bastant bé el que era, i continua sent, l'essència d'aquest blog. Un petit escrit que trobo força bonic, i que encara ara m'ha fet somriure (amb una mica de nostàlgia) en veure-hi anomenades la
grip hippy de merda o l'
Encarnassión.
Més encara m'ha sorprès el post del
tercer aniversari. Aquest blog estava en plena crisi existencial, en clara caiguda lliure a un pou sense fons, i així i tot en va sortir el que possiblement sigui el post més sincer que he escrit mai.
Després de voltar per les efemèrides passades, crec que avui no hi puc afegir res. Tot continua igual. Tot continua canviant sense parar. Així ha sigut fins ara i així serà una vegada copiï aquest post del bloc de notes a l'editor del blog. Avui ha sigut un dia com qualsevol altre, un dia com serà molt probablement demà. Jo continuo sent essencialment el mateix que era el dia que em vaig decidir a iniciar a això, i si no he canviat a hores d'ara puc començar a perdre l'esperança de fer-ho mai.
Continuo sense saber com em llevaré demà, si tindré ganes d'
escriure coses sense sentit, fer
croissants, mirar una
pel·lícula, compartir pensaments,
obrir-me, riure amb
els qui m'envolten, intentar fer veure que escric
un conte, buscar fotos impossibles a flickr, o
res de l'anterior. Sigui com sigui, al llarg del dia, i com faig sempre, donaré un cop d'ull aquí, em sentiré secretament orgullós del que hi he acumulat i no em sorprendré de trobar-hi més comentaris del que és habitual.
Gràcies per la vostra paciència, la d'ara i la d'aquests quatre anys.
I fins la propera.
31.03.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 12:42
El fet de ser plenament
conscient que res d'allò tenia sentit no el va aturar, ni tan sols
momentàniament.
, va continuar acariciant el bacallà fins que li va sortir pèl i se'n va
anar corrent (el bacallà, clar, no ell, que ja tenia pèl i podia córrer varis
dies abans que el bacallà). I de fet així ho havia fet, feia exactament set
dies que corria. Set dies no aleatoris, ja que havien estat set dies
coincidents amb els set primers dimecres de quaresma. De la quaresma del 1458,
una de les més plujoses del segle ics ve baixa, segons el Google i dues fonts
més no consultades.
Us podrà costar de creure, però el primer registre bibliogràfic dels
problemes pluviomètrics de l’Anoia data, precisament, del 1458, en una
inscripció bastant críptica del tercer capitell començant per l’esquerra de
l’altar de l’ajuntament de Sant Jaume de Llierca. Avui no plou a Igualada. No se sap si aquell dia va ploure o no, a
Igualada, però si ho diu en Guillem, així ha de ser. I així és.
així és que quan m’obligava a no començar les frases amb un i no les
començava, i tot resultava més confús. I bastant menys informatiu. Tot s’ha de
dir. Però una de les màximes periodístiques diu que tot el que s’ha de dir de
manera poc informativa es pot gravar en un capitell. No ho he entès mai del
tot, però funciona. , que li diguin al meu picapedrer. (filldeputa) Creia realment tardar més que això, però pel que
sembla no em conec encara el suficient. La meva part fosca m’acapara l’hemisf
24.03.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 18:00
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és...
Ahir hi vaig tornar, sí.
Ahir vaig tornar a la Puerta del Sol i vaig
tornar a contemplar aquella abominació estètica i conceptual que és el
Bear & the Madrone. L'Oso y el Madroño. Un dels més enormes orgulls
d'aquesta ciutat. Sí. Sí, així, sense vergonya ni res que s'hi
assembli. Monument, fins i tot n'hi ha que en diuen. Imagineu. No he
sentit mai ningú, ni persona ni mitjà, referir-s'hi amb el nom d'art, i
és que suposo que fins i tot els madrilenys tenen un petit sentit del
ridícul amagat per alguna banda, entre calamar i calamar.
Sí, n'estic gairebé convençut que n'han de tenir per alguna banda. Fins
i tot un poble capaç d'agafar el seu símbol i convertir-lo en la més
horrible massa de bronze té el dret al benefici del dubte.
Avui pensava que seria potser no altament probable, però sí altament
desitjable, que si mai se'm passés pel cap robar la puta escultura dels
collons i vendre'n el metall a pes a uns gitanos d'Alcobendas ningú se
n'adonés mai. Segurament això no passaria, ja que massa gent es
fotografia al peu d'aquesta aberració, i en algun moment o altre algú
veuria que no fa ombra.
Així doncs, davant la dificultat de mantenir l'operació en secret,
caldria buscar alternatives. Així doncs proposo, que posats a fer caure
en el ridícul els símbols de la ciutat, seria una bona opció utilitzar
el molt prodigiós
"arte del cambiazo" per canviar l'Oso y el Madroño de
bronze per un Calamar Gegant de plàstic rosa comprat a un xino de
Chueca.
"Tal que así":
18.03.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 16:46
Veure com alguns dels companys amb els qui he compartit una bona colla d'anys es posen ja, poc a poc, a escriure i van acabant les seves tesis em provoca una mescla de sentiments. Per sort, per alguns d'ells puc ser encara una miqueta útil, i em permeten que els faci la portada. No fa massa explicava el cas d'en
Marçal, i avui li ha tocat el torn a l'Olaya. Per sort, els nostres gustos semblen ser més propers que en l'altre cas, de manera que avui no caldrà un referèndum no necessàriament vinculant per posar a prova diverses versions. Tot i això, m'interessa també la vostra opinió. Us agrada com ha quedat? Si la voleu veure amb més resolució només heu de clicar la imatge petita, i se us obrirà en una nova finestra a mida real, i si voleu dir alguna cosa podeu comentar sense por.
Atenció! Per problemes amb l'anterior enquesta aliens a aquest blog, m'he vist obligat a esborrar-la, de manera que sisplau, podeu ara votar de nou els que ja ho havíeu fet?
17.03.2008
Publicat per iosodeu cap allà les 17:51
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és...
Ara que torno a estar a la gran capital (la de veritat, la del regne) és un moment totalment immillorable per reprendre la sèrie en la qual pretenc retratar els seus enganys. De moment només us he parlat del
Rastro, i així qualsevol diria que és l'única estafa de Madrid. Res més lluny de la realitat, el que passa és que no tinc ni paraula ni regularitat, i havia deixat el tema abandonat en un racó.
Reprenent-ho, us parlaré d'una de les meravelles que em toca contemplar un parell de vegades al dia.
La Molt Meravellosa Terminal de Facturació de Nuevos Ministerios.
