Etiquetes

Arxius

29.04.2004

Capítol Sisè “Somien Els Biòlegs Moleculars En Proteïnes Sintètiques?”

Publicat per iosodeu cap allà les 23:53

Una vegada al pis em dirigeixo a la cuina, ja que és el lloc més tranquil per trucar a la pizzeria, i afronto amb valentia el dilema de cada vespre. Massa clàssica o esponjosa?
Segueix

, | 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



28.04.2004

Capítol Cinquè "L'Esquizofrènic Físic Teòric"

Publicat per iosodeu cap allà les 13:38

Travesso el carrer per la zona on hi ha el gat acabat d’atropellar. El nen l’acaba de trobar, no precisament en l’estat que esperava, i plora desconsoladament al seu costat, amb el genoll dret sobre una amorfa massa encefàlica. Potser li hauria d’anar a comprar menjar al meu, de gat. Li ofereixo a la romanesa l’equivalent en croquetes deshidratades pel seu infant, però no sembla massa interessada, cosa normal, tenint en compte que per un nen caucàsic sa es poden aconseguir varis milers d’euros.
Segueix

, | 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



26.04.2004

Capítol Quart "Èbola"

Publicat per iosodeu cap allà les 20:19

Surto al carrer, rebent sobre la meva pell el càlid sol primaveral, i miro a banda i banda, tot cercant amb fruïció. Dos vells en cadira de rodes fan curses al carril bici. Un d’ells creua una meta imaginària amb els braços alçats, en senyal de victòria, després de tombar l’altre amb una maniobra clarament antireglamentària. Una senyora romanesa amb un nadó als braços intenta vendre’l per un preu mòdic, però jo sé que en realitat el que busca és reunir unes quantes parelles estèrils per iniciar una subhasta. Davant de la barberia un cotxe ha atropellat de manera visualment desagradable un gat. A l’altra banda un nen busca el seu gat.
Segueix

, | 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



25.04.2004

Pors i esperances, Pt.2

Publicat per iosodeu cap allà les 22:55

La por que sento a apropar-me és més irreal que tu mateixa, Mariona, perquè... quin mal em pot fer, un producte de la meva ment?
El divendres et mirava i ho veia fàcil. Simplement m'havia d'aixecar, fer unes poques passes i dir "Hola...".
Segueix

| 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



24.04.2004

Capítol Tercer "Fast Food, Slow Life"

Publicat per iosodeu cap allà les 23:01

Dues hores després del comentari del metge tanzà m’allibero de l’abraçada del sofà i dubto si dirigir-me a la cuina o a la dutxa. L’estómac i la necessitat d’higiene s’ho juguen a pedra – paper – tisores i em vaig a escalfar una pizza, ja em dutxaré el dia que l’estómac posi seny i deixi de fer trampes. Potser així no lligaré mai, però almenys no he de netejar la dutxa, que ja és alguna cosa.
Segueix

, | 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



23.04.2004

Capítol Segon "8"

Publicat per iosodeu cap allà les 03:19

El primer virus del segle XXI omple els hospitals orientals. Em fa pensar en l’acudit dels mil xinesos que juguen a futbol en una cabina telefònica. Bon reportatge, mai hauria dit la quantitat d’esputs que pot expectorar un individu groguenc de metre seixanta, alguns d’ells meritòriament repulsius. El presentador afirma amb preocupació que els hospitals de Xangai estan tan sobresaturats que els malalts de SARS en fase terminal irreversible els situen al tanatori, de manera que a més s’estalvien el viatge.
Segueix

, | 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



22.04.2004

Pors i esperances, Pt.1

Publicat per iosodeu cap allà les 00:31

Temo conèixer-te, Mariona. Em fa una por impressionantment gran adonar-me de com en pots ser, d'irreal, veure com em puc arribar a equivocar. Parlar-te per concloure que no val la pena fer-ho, perquè no tens res a dir. Sentir com les meves il·lusions se cimenten en un buit totalment insalvable.

Però...

Segueix

| 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



21.04.2004

Capítol Primer “Avorriment”

Publicat per iosodeu cap allà les 00:04

Tan bon punt he engegat el televisor me n’he adonat que la meva vida mai tornaria a ser la mateixa. Sempre he cregut que quan alguna cosa realment interessant o especialment rellevant ha de succeir te n’adones, que no et quedes palplantat sense tenir ni idea que el teu futur acaba d’agafar una direcció amb la qual tu no comptaves.
Segueix

, | 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



20.04.2004

Un nou dia

Publicat per iosodeu cap allà les 00:41

Altra vegada t'estaré esperant, Mariona, tot i que abans de fer-ho em convenceré que tampoc avui et veuré. Altra vegada et deixaré una nota que no necessiti ser llegida, llançaré els meus pensaments.
Segueix

| 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



19.04.2004

No sé res

Publicat per iosodeu cap allà les 00:00

No sé res de tu, Mariona. No sé com ets, com penses, com vius. No sé què et motiva, què et mou o què esperes, si busques res. Només conec uns pocs gestos, la teva mirada i la teva abstracció, i simplement puc intuir la teva veu.
Segueix

| 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



6.04.2004

El retrobament (o el despertar?)

Publicat per iosodeu cap allà les 21:53

Durant els següents dies et vaig estar buscant incesantment, sense èxit. No deixava de veure't, asseguda, indesxifrable, i necessitava saber que no t'havia somiat. Vaig començar llavors a dubtar que fossis real.

Però un matí et vas tornar a creuar al meu camí. Et vaig veure al passadís, entre un grup. Esperava veure't amb una lluminositat especial, que altra vegada el temps s'aturés al teu voltant, esperava notar-me tot jo aturar. Vaig arribar on eres, et vaig clavar la mirada i me la vas tornar, de manera que els nostres ulls es van unir un moment...

Segueix

| 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



4.04.2004

A vegades voldria poder aturar el món

Publicat per iosodeu cap allà les 22:28

Aquell dimecres vaig decidir, de manera gairebé casual, quedar-me a dinar. No tenia per què fer-ho; de fet, era per mi molt millor anar a casa, perquè tenia prou temps i no portava res preparat. Però vaig escollir entrepà fred i seient incòmode.

No em va costar massa trobar algú amb qui passar l'hora. Vam seure en un banc i ens vam posar a parlar animadament, tot menjant. Però, sobtadament, una de les dues veus va deixar de sentir-se. T'havia vist, asseguda totalment sola, dos bancs més enllà, llegint al costat de la finestra. Durant un moment un raig de sol es va escolar entre els núvols, i llavors vaig voler poder congelar el temps.

Segueix

| 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera



3.04.2004

Bona nit...

Publicat per iosodeu cap allà les 23:25

He de confessar que arribo aquí mogut per poca cosa més que certa curiositat, així com una més que lleugera atracció pel fons de la idea...
Segueix

| 0 comentaris | del.icio.us menéame remou-me la tafanera