21.04.2004

Capítol Primer “Avorriment”

Publicat per iosodeu cap allà les 00:04

Tan bon punt he engegat el televisor me n’he adonat que la meva vida mai tornaria a ser la mateixa. Sempre he cregut que quan alguna cosa realment interessant o especialment rellevant ha de succeir te n’adones, que no et quedes palplantat sense tenir ni idea que el teu futur acaba d’agafar una direcció amb la qual tu no comptaves.

Arribo a casa i com sempre, amb la hiperactivitat i energia que ens caracteritza a mi i al meu gat, m’estiro al sofà, tot i que seria més apropiat dir que el sofà m’engoleix. Sovint penso que és l’últim exemplar d’una forma de vida passada i irreal, que m’engloba còmodament esperant el millor moment per absorbir-me i metabolitzar-me lentament i dolorosa. La veïna de l’entresol en parlaria durant anys. “Era un noi molt maco, però aquell sofà seu mai em va fer massa gràcia, la veritat és que ja me l’esperava, una cosa així”. Per poc que pugui no li donaré aquesta satisfacció, haurà de continuar limitant-se a comentar l’ambigua conducta sexual dels dos estudiants de filosofia del tercer. Mirant el sofà de reüll, amb un cert recel no confessat, començo a fer zàping.

 

1. El príncep continua envoltat de fembres en zel. Així qualsevol es casa. 2. La més gran reserva priònica d’occident dirigeix una missa des del seu balcó. No m’enganyen, en Wojtyla va morir fa anys, el van dissecar i li van cosir uns fils a l’esquena. O potser al final resulta que Déu existeix i té unes fantàstiques propietats antitumorals i protectores del Pakinson i l’Alzheimer. La veritat és que ho dubto. 3. El meu profe de mates s’hauria de comprar aquest xampú, quines meravelles fa amb la caspa!! 4. Els documentals d’animals s’acosten perillosament a la zoofília, és un fet contrastat. 5. Mira, ja som europeus! Autòpsies en directe!

 

Sento una llunyana remor de cadenes i crits de dolor. Per la intensitat dels gemecs diria que aquest any els natzarens tenen més pecats que expiar. Trec un moment el cap per la finestra per tal d’admirar el seu visualment plàstic sofriment, i quan me’n canso els llenço una galleda d’aigua tot cridant que no deixen dormir un pobre tetraplègic amb Alzheimer. No em fan cas, aniran a l’infern. Els meus propis pensaments em fan riure mentre torno a la tele.

6. Un home sense extremitats relata a un somrient públic els problemes que té quan va al lavabo. Com que tinc braços ric una estona. 7. Txshscrrtttshshshsxxtrrrrsgfr... Forçant molt la vista, amb una tècnica gairebé professional, arribo a la conclusió que és sexe oral, però per l’hora no concorda. 8.

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?