23.04.2004

Capítol Segon "8"

Publicat per iosodeu cap allà les 03:19

El primer virus del segle XXI omple els hospitals orientals. Em fa pensar en l’acudit dels mil xinesos que juguen a futbol en una cabina telefònica. Bon reportatge, mai hauria dit la quantitat d’esputs que pot expectorar un individu groguenc de metre seixanta, alguns d’ells meritòriament repulsius. El presentador afirma amb preocupació que els hospitals de Xangai estan tan sobresaturats que els malalts de SARS en fase terminal irreversible els situen al tanatori, de manera que a més s’estalvien el viatge.

Entrevisten un metge canadenc que afirma que ens enfrontem a la més gran epidèmia dels últims anys, amb una mortalitat inaudita, propera al 10%. Li dic al doctor que tot això que s’estalvien, un 10% de llits, però el televisor no em contesta. Després d’un lúdic recorregut més ampli per la malaltia, justament quan em començo a cansar de xinesos i una part de mi desitja continuar el zàping, un metge tanzà m’afalaga donant cert suport al meu comentari al doctor canadenc. Mogut per un sentiment patriòtic extrem, d’aquells que porten a presumir fins i tot dels més grans mals si aquests són exclusius, presumeix de conviure amb la malaltia epidèmica més mortal de l’actualitat, l’èbola. Afirma que amb una febre hemorràgica altament contagiosa, i amb un índex mortalitat del 95%, no sap què faria la societat occidental si, en lloc d’estar restringit a petits llogarrets perduts al mig de la selva pluvial, tingués una incidència universal. Doncs els senyors de les multinacionals farmacèutiques fa anys que hi haurien trobat remei, dic jo.

 

9. No hi tenia un canal musical, aquí? Toca’t els collons!

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?