25.04.2004

Pors i esperances, Pt.2

Publicat per iosodeu cap allà les 22:55

La por que sento a apropar-me és més irreal que tu mateixa, Mariona, perquè... quin mal em pot fer, un producte de la meva ment?
El divendres et mirava i ho veia fàcil. Simplement m'havia d'aixecar, fer unes poques passes i dir "Hola...".
Però "Hola"? "Hola" què?
"Hola Mariona, jo sóc qui t'ha creat", "Hola Mariona, existeixes realment?", "Hola Mariona, a vegades ets la noia més atractiva que he vist mai"...

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?