Executors: Becaripep + Iósódéu

Víctima: Gerard

Data: 21 d’Abril de 2004

Fonaments tècnics: Implementació de nou hardware de suport a la impressió.

Un grup de cinc joves es dirigeixen a un gran concert a Dallas, havent fet abans una petita parada a Mèxic per recollir una mica de marihuana. En una carretera que es troba aproximadament just al mig d’enlloc recullen una noia que camina sense rumb al mig de la carretera, i que ben aviat comença a evidenciar greus problemes mentals. Quan la noia es tira un tret al cap i es veuen obligats a demanar ajuda cauen en el radi d’acció d’una família d’anormals, liderats per un sheriff sàdic i un psicòpata emmascarat armat amb una serra mecànica.

Porto ja tres anys als idíl·lics paratges d’Aruba, paradís fiscal i legal. Després de recórrer mig món vam trobar aquí un refugi on fer sense cap problema els nostres experiments. Vaig conèixer en Jack i la Susan en una reunió de Paranoics Anònims a Cerdanyola, on ells intentaven superar la seva addicció a la secta dels Raelians, i jo buscava deixar enrere les meves cada vegada més freqüents al·lucinacions. He d’admetre encara ara que el tal Raël té un gust exquisit reclutant sectaris. Fortunes enormes. Així la feina és molt més fàcil. Els vaig ajudar a deixar la secta, però a canvi es van convertir en fanàtics del meu projecte. Vam comprar quatre quilos de verola liofilitzada procedent d’un antic arsenal soviètic en un supermercat pakistanès, i ens vam posar a buscar un lloc on muntar el laboratori.

Sean Crawley és un jove sense feina fixa que, casualment, contacta amb un especulador immobiliari. Aquest, durant una borratxera, li ofereix 13000$ per la mort d’un home que l’està investigant, però una vegada feta la feina es troba sol i sense els diners. Quan intenta fer xantatge als implicats aquests l’apallissen fins gairebé matar-lo. Quan deixa de tenir res a perdre s’inicia la venjança.

Tan bon punt he obert el diari me n’he adonat que la meva vida mai tornaria a ser la mateixa. Déjà vue. Una inquietant sensació de repetició m’embarassa lleugerament.

“Es requereix urgentment redactor de missatges de galetes de la sort. Bona remuneració. No cal experiència. Abstenir-se analfabets”. Amb una mica de sort tindré feina i tot, aquesta vegada potser sí, que la vida em canviï lleugerament.

Em preparo per un altre intranscendent dia farcit d’irrellevància. Estic sempre tan ocupat en no fer res que no em queda gens de temps per les coses útils o mínimament interessants. Recordo la sensació d’estar a punt de viure un profund canvi que vaig tenir fa dos dies en engegar el televisor. Pot ser que en el fons no anés tan desencaminat. La consciència de la pròpia superficialitat sembla canviar la meva relació amb el que m’envolta. Renunciar a la realitat i assumir l’existència com quelcom vulgar i mancat de significat concret no passa cada dia, afortunadament. En el fons no sóc tan diferent a la resta de la humanitat, que vaga sense destí en una existència quotidiana que ni comprèn ni vol fer-ho, però jo ara ho assumeixo i accepto lliurement. Buidor. El meu innat sentiment de superioritat s’aferra a aquest fet per permetre’s fer-me seguir sentint un graó per sobre del món. No sóc ni seré mai ningú, sóc efímer per definició, ho sé i ho accepto activament.