Estava treballant, tot avorrit, escoltant sons monòtons i repetitius, i de cop he aixecat una cella. He vist, darrere l'aparell que estava utilitzant (avorrit, monòton i repetitiu), un petit vas de plàstic clarament oblidat des de feia temps. He allargat la mà i l'he rescatat, segons el meu entendre, d'aquest oblit que l'atrapava.
Me l'he acostat als ulls i l'he tombat, de manera gairebé inconscient, per veure el seu interior, i llavors me n'he adonat de l'error que cometia. Geometria. El vas devia haver contingut una solució salina (segurament simple clorur de sodi, però tampoc puc descartar alguna altra sal que faci més professional), que s'havia evaporat deixant al fons la sal precipitada en forma d'uns magnífics cristalls transparents.
Crec que no cal dir que el vas ha tornat a l'oblit en el qual es trobava, que li ha fet un bon profit.
Mireu de tant en tant al voltant, i sorpreneu-vos sempre que pogueu de la geometria que amaga la natura.
