Noto un minúscul moviment furtiu a la manta del gat, i m’hi acosto amb una lleugera curiositat mal dissimulada. El moviment es repeteix, ara al costat de la nevera. Mentre giro el cap observo amb perplexitat com aquesta s’obre, i segons després un bistec salta del seu il·luminat interior a sota el sofà. Diria que al bistec encara li faltaven uns quants dies més a la nevera, per ser capaç de fer això per si mateix. M’agenollo davant del sofà i miro els tenebrosos baixos. El que allà veig és una aberració antinatural, un atipisme invertebrat. Milers de puces queixalen el meu bistec. Miro el gat amb odi. Que amagada portava la seva infestació… Em comença a picar tot el cos sense motiu. Baixo rabent les escales i arribo al carrer. Dos carrers més enllà hi ha una drogueria, quan hi arribo me n’adono que encara vaig en pijama, i me’n torno altra vegada corrent al pis. Tres minuts més tard estic recorrent els passadissos de la drogueria, recollint tot tipus de productes útils. Insecticides varis, en pols i en esprai, fundes de plàstic pels peus, foragitador ultrasònic de puces i dissolvent de quitina. Quan arribo a la caixa una vella li està preguntant al dependent com funciona la pala de matar mosques que ha comprat, ja que la que tenia abans era d’un altre color i aquesta nova no l’entén. Li dic que tinc pressa, i que si no s’afanya li faré una demostració pràctica on ella serà la mosca. La vella se’n va indignada, murmurant entre dents que el jovent d’avui en dia ja no respectem res, es nota que no hem passat una guerra. L’engego, pago i torno tan ràpid com puc al pis.
L’espectacle és dantesc. Una legió de puces ha acorralat el Capatdemerda, que miola horroritzat en un racó de la cuina. Amb un ràpid moviment em poso les fundes plàstiques i, engrapant un insecticida i un pot de dissolvent, crido l’atenció de les puces.
– A veure si us atreviu amb algú trenta π mil vegades més gran que vosaltres, quitinosos vampirs invertebrats!
Crec que aquesta frase la vaig sentir en una pel·lícula, però resulta efectiva. Les puces deixen immediatament d’interessar-se en el gat i es tomben cap a mi. La batalla és cruenta. Milers d’insectes cauen morts al terra de la cuina, mentre que en contrapartida milers de minúscules mandíbules perforen la meva pell. Poc a poc la meva superioritat logística s’imposa, i faig retrocedir l’horda cap a la porta del pis. L’obro amb un àgil moviment i expulso la massa artròpoda al replà. Toco el timbre de la porta del davant, on viuen uns cinquanta immigrants gambians, i torno a la protecció del sofà. Quan es comencen a sentir els crits dels subsaharians apujo el volum de la música. Aquest solo de guitarra m’encanta.
