Parcialment aliè a les evisceracions continuo amb la meva feina, avui tinc bons consells per donar. “Conserva totes les extremitats possibles, mai se sap quan et poden resultar tremendament útils”, “Tranquil, Methastesysman no pot ser real”, “La fotosíntesi no és per tu una alternativa viable a la respiració”. La porta s’obre amb un fort cop, i apareix l’amo del restaurant visiblement enfadat. Comença a cridar en xinès i, tot i no entendre ni mitja paraula, puc fàcilment deduir que està fent un repàs a la meva família fins la dissetena generació. Em tira un paper oliós a la cara, una de les meves creacions. “S’ha demostrat la viabilitat de viure amb mitja caixa toràcica. Considera-ho”. No puc evitar articular una sonora riallada, cosa que només contribueix a augmentar la ira oriental. Mai hauria dit que les primeres queixes serien tan ràpides. Començo a recollir les coses, ja que dedueixo que estic despatxat. Engego l’oriental amb un gest visualment explícit i surto altra vegada al carrer.
23.05.2004
Capítol Vintè “Els Cercles Tanquen Lentament”
Publicat per iosodeu cap allà les 00:05
La feina a la
cuina del xinès és avui trepidant. Una cinquantena d’immigrants
il·legals, que pretenien arribar amagats en un carregament de farina
d’arròs, han mort consumits pels escarabats de les gramínies, uns
insectes de trenta centímetres que, tot i consumir farina de cereals,
són molt apreciats pels xinesos, formant part no confessada de multitud
de plats. Els cadàvers amenacen ara de sobresaturar la cambra
frigorífica.