Porto ja tres anys als idíl·lics paratges d’Aruba, paradís fiscal i legal. Després de recórrer mig món vam trobar aquí un refugi on fer sense cap problema els nostres experiments. Vaig conèixer en Jack i la Susan en una reunió de Paranoics Anònims a Cerdanyola, on ells intentaven superar la seva addicció a la secta dels Raelians, i jo buscava deixar enrere les meves cada vegada més freqüents al·lucinacions. He d’admetre encara ara que el tal Raël té un gust exquisit reclutant sectaris. Fortunes enormes. Així la feina és molt més fàcil. Els vaig ajudar a deixar la secta, però a canvi es van convertir en fanàtics del meu projecte. Vam comprar quatre quilos de verola liofilitzada procedent d’un antic arsenal soviètic en un supermercat pakistanès, i ens vam posar a buscar un lloc on muntar el laboratori.
Ja fa més d’un any que vaig descobrir que el fanatisme religiós ve determinat per la presència d’un gen defectuós al cromosoma 22. El gen normal no té cap funció, no s’expressa, però mutacions puntuals en ell determinen la síntesi d’una proteïna amb receptors al cervell. Una vegada la proteïna interacciona amb el seu receptor s’inhibeixen les sinapsis en determinades zones, de manera que s’anul·la totalment la racionalitat de l’infectat. Altres efectes són manca d’iniciativa, sentiment extrem de culpabilitat, fanatisme i, puntualment, automutilacions. Hi ha tantes proteïnes mutants com religions al món, de manera que és fàcil deduir que la producció de nous mutants pot originar noves religions. Vaig aïllar el gen i el vaig inserir al genoma víric, prèviament anul·lat impedint el desenvolupament de la malaltia. Ara estic aplicant amb il·lusió agents mutagènics al virus, esperant trobar aquella mutació que faci que el món sencer em reconegui com a Déu.
Sóc Déu. Però amb bata blanca.
