En realitat, la frase sencera és “O man, when it’s good it’s great. When bad it’s still OK”, i és treta d’una cançó, “Boats”, d'Entombed. La cançó en si (i el grup en general) no són precisament una font de bon rollo, més aviat el contrari. Foscos, tenebrosos, pesats, gairebé depriments. Però aquesta frase m’encanta, i quan la sento no puc evitar somriure, deixant de banda tot el que em pugui estar preocupant.
Boats
Went for the money
No way to please them all
Have had a go
It just felt so small
Can't wait forever for someone to tuck you in
With no good name to lose you have everything to win
O man, when it's good it's great
When bad it's still OK
I'm just glad when it comes my way
Reached up to "god"
The guy in control and said
"Hey man, listen let's settle this once and for all"
Sometimes silence, he said, is my way of saying no
But look twice and you're told everything in what I show
De fet, la vaig escriure en una etiqueta adhesiva que vaig enganxar a l’ordinador, de manera que cada vegada que es penjava engegant-me al limbe binari pàgines de treballs i apunts era el primer que veia.
I sempre em funciona, perquè en el fons no deixa de ser completament cert…
I sí, ara mateix tot és “still OK”, però ben aviat serà “great”. Sempre és així…
