El que deia ahir... una mica de cura rutinària i tot torna a la normalitat, o fins i tot una mica més enllà en l'escala anímica. La meva recepta (clàssica) per transformar un "bad-still ok" en un "good-great" en menys de vint-i-quatre hores:
-
no treballar més del que resulta imprescindible, evitant sobretot
estressar-me inútilment i capficar-me pel que deixo temporalment de fer.
- acabar a una hora més que raonable (les cinc, per exemple).
- una bona xerrada amb l'exsogra, que fa molt que no li faig una visiteta.
- escoltar, un rere l'altre i el més fort possible, tots els "CD's de bon rollo" que pugui.
- un parell de bones converses per telèfon amb qui realment s'ho mereixi.
- (ja no tinc temps d'anar a passejar i llegir una mica per la vora del riu, oi?)
- dormir.
I a esperar la pròxima, que com que és cíclic... tot és acostumar-s'hi...
